Clica aquí per veure la versió pdf

Article de Jordi Turull publicat al diari NacióDigital el 02-07-2018

Li deia en una carta que vaig enviar al president Torra … que malgrat l’enorme injustícia i patiment que suposa el nostre empresonament, al meu cor només hi ha espai per la gratitud i el compromís…  I si una cosa ajuda, per sobre de tot, a mantenir aquesta actitud i estat d’ànim, que Déu faci que no la perdi, són precisament totes i cada una de les cartes que rebem a la presó.

Cartes darrere les quals hi ha persones  a qui sento una necessitat infinita de fer públic el meu agraïment, ja que mai podré correspondre com caldria davant la impossibilitat material de poder contestar-les totes. Cartes que sense conèixer la persona que les escriu, només veient el municipi d’on provenen ja t’alliberen per un instant de tanta monotonia i aïllament. I et transporten a molts records, vivències i paisatges fora dels murs d’aquesta presó.  […]

Cartes de persones de tota mena, condició i edat. De gent molt gran i d’infants. D’empresaris i d’aturats. De persones plenes de salut i de persones que lluiten per superar una greu malaltia.[…] Cartes de gent que m’ha votat i de gent que em diu que ni ho han fet ni ho faran, però que són el contrast del relat que volen imposar a cops de martell: la causa per expandir la justícia, la democràcia, la llibertat, suma més que no pas separa, uneix a la gent.

Cartes de tots els racons del país i de tots els continents que demostren que el que defensem són valors i ideals universals. Cartes positives, carregades de sentiments, d’orgull i de convenciment del que es defensa i no d’atac als que injustament ens han empresonat. Cartes, en definitiva, que són el mirall d’un país i d’una societat que val molt la pena servir. […] Hi ha una realitat, anònima, que no surt als mitjans però que escriu cartes i que demostra que la majoria de gent a Catalunya es mou «a favor de» i no pas «en contra de». A favor d’allò que és i serà victoriós al segle XXI, i volen pacíficament engrandir la justícia, la democràcia i la llibertat i no pas empetitir-la.

Estic emocionat i honorat que persones d’aquesta qualitat humana dediquin una estona de la seva vida a fer-nos arribar el seu escalf, el seu suport i, sobretot, el seu compromís. Són cartes que fan que em reafirmi molt més, i cada dia més, en el meu compromís amb la gent, amb el país i amb tot el que ha fet que, injustament, ens hagin empresonat.

No hi ha cap presó que pugui apagar la dignitat, el compromís pacífic i democràtic de tantes i tantes persones tan diferents. A tots els que no us puc contestar, gràcies per tant!

Jordi Turull i Negre
Jordi Turull és a la presó d’ençà del 23 de març de 2018

Clica aquí per veure la versió pdf

Un grup de persones de les terres de l’Ebre amants de la cultura van organitzar, l’octubre de 2017, dos recitals amb el títol «Versos contra la violència» per expressar la seva solidaritat amb qui havia patit la violència de l’1 d’octubre. Els recitals van aplegar prop d’una setantena d’escriptors, músics i cantants a més de la participació a través de les xarxes socials de moltes persones que no hi havien pogut assistir. A partir d’aquí va néixer el llibre Versos contra la violència.

Un parell de poemes d’aquest llibre:

LA FERA
[…]
La farem fora del cau,
la traurem de la caverna,
que es bellugue entre la gent,
i que arribe a la carena!

Però a la fera en veritat
no la veiem pel darrere;
és un pal, és una tela,
és tan sols una bandera.
[…]
Símbol és d’un ens abstracte,
d’un estat: serà perfecte.
Serà millor este que el d’ara?
O potser només m’ho sembla.
[…]
I el que vull expressar aquí
és que tots tenim la fera,
però si parlem les coses
del seu cau no se desperta.

I els que volen despertar-la
ballen tots per la palestra;
que la gent volem la pau
car així no mos molesta.

Perquè la vida mereix
ser tractada amb més respecte.
Tenim el do de parlar,
no sols de lluitar com bèsties.

Sílvia Franzoni Hernàndez

ARRELATS EN EL TEMPS

Arrelats en el temps,
en la mar,
terra endins.
No som orfes ni fills d’un silenci.
Som l’expressió que dia a dia
amb la paraula
en totes les llengües,
amb la pintura
en tots els colors,
fem dels vells somnis nous relats estenent les arrels en el temps,
en la mar,
terra endins
per ser més lliures.

Agustí Forner

http://www.onadaedicions.com/producte/versos-contra-violencia/

 

Clica aquí per veure la versió pdf

Des de l’entrada a la presó, el vespre del 2 de novembre de 2017, Joaquim Forn escriu un dietari on recull les vivències i dificultats compartides a la presó d’Estremera amb companys del Govern: ­Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carles Mundó, Josep Rull i Jordi Turull.  El 2018 es va publicar el llibre Escrits de presó, que les recollia.  Avui llegirem el text d’un d’aquests dies:

9 de març de 2018     

        Avui escric a primeríssima hora del matí. Gairebé no he pogut dormir. M’he despertat ben aviat i no he estat capaç de posar el cap en pausa. M’he passat hores donant tombs a una de les idees recurrents que em turmenten sovint. Com sortiré de la presó? En sortiré més fort i animat? La presó m’haurà servit per refermar les meves conviccions o, al contrari, en sortiré arrossegant-me, poruc, rancuniós, carregat d’odi?

        … És veritat que em sento més fort i més serè que fa un temps. En aquest sentit, el pas del temps, en lloc de deteriorar-me, m’ha donat fortalesa.

        El que no he detectat fins ara dins meu és cap sentiment ni d’odi ni de rancúnia envers ningú, cosa que em satisfà.

        Aquesta nit, quan no podia dormir, pensava que, en el futur haurem de saber trobar la manera de perdonar-nos. Sempre he cregut en la idea de Catalunya com un sol poble, i ara mateix, poc o molt, aquest actiu que teníem sembla una mica esquerdat. Em preocupa i em sap molt greu. Segons el meu parer és del tot imprescindible recompondre’l i per fer-ho cal que ens sapiguem perdonar.

        La Laura em va comentar que entre la gent jove s’ha fet popular el lema «Ni oblit ni perdó». Comparteixo la primera part de l’enunciat: no podem ni hem d’oblidar… En primer lloc, perquè no volem tornar a repetir alguns errors. En segon lloc, per respecte a les persones que han donat la cara i que se l’han jugat. I finalment perquè aquests fets formen part de la història del nostre poble. Però per què no hem de perdonar? El perdó no significa renúncia. Sempre que no renunciïs al que penses, pots optar pel perdó des de les conviccions més sòlides i arrelades.

        Sempre hi ha qui interpreta el perdó com un gest de feblesa. No hi estic d’acord. El perdó no és debilitat; i si no és debilitat, vol dir que és fortalesa, grandesa. Aquests dies, en un llibre de José Tolentino, he llegit una frase que escau a aquesta reflexió. Diu: «L’acte del perdó és una declaració unilateral d’esperança».

        No has d’esperar que l’altre et perdoni, només has de creure que la teva transformació és possible.

Joaquim Forn

Joaquim Forn és a la presó des del 2 de novembre de 2017

*****************

Joaquim Forn i Chiariello (Barcelona, 1964) és llicenciat en Dret. Casat i pare de dues filles. Va ser president de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) el 1986, i des de sempre ha participat activament en diverses iniciatives socials i polítiques a favor de la nació, la llengua i la cultura catalanes. Regidor a l’Ajuntament de Barcelona des del 1999, l’any 2011 va esdevenir primer tinent d’alcalde en el govern de Xavier Trias. Ha estat president de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) del 2011 al 2015. El juliol del 2017 el president Carles Puigdemont el va nomenar conseller d’Interior del Govern de la Generalitat de Catalunya.El 2 de novembre de 2017, després de comparèixer davant l’Audiència Nacional, va ingressar en presó preventiva al centre penitenciari d’Estremera (Madrid), acusat de rebel·lió i malversació. Va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya a la llista de Junts per Catalunya a les eleccions del 21 de desembre de 2017. Va renunciar al seu escó al Parlament al mes de gener del 2018.

Clica aquí per veure la versió pdf

‘M’he unit amb les altres preses per guanyar petites batalles’, carta de Carme Forcadell a Lluís Puig publicada al diari Vilaweb, dins la secció «Cartes per la llibertat» el 15-11-2018.

Hola, amic, com estàs?
[…]

La nostra presó i el vostre exili són dues cares de la mateixa moneda: la de la repressió espanyola. Nosaltres lluitarem contra aquesta repressió i l’afrontarem a l’interior dels murs de formigó de la presó; vosaltres, estic segura que ho fareu d’una manera valenta més enllà de les nostres fronteres. Sigui com sigui, des d’aquí o des d’allà, lluitarem, perquè la rendició no és mai cap opció.

[…]

Saps què, Lluís? Faig tant com puc perquè la presó no sigui un temps perdut. No sé quan en sortiré, d’aquí, però, quan ho faci, vull poder mirar enrere i comprovar que aquesta part de la meva vida ha tingut un sentit. Estic envoltada de gent que té valors molt diferents dels meus i probablement, en unes altres condicions, difícilment les nostres vides s’haurien encreuat. Però aquí són les meves companyes i intento ajudar-les tant com puc. Ens hem unit per guanyar petites batalles que, encara que des de fora puguin semblar insignificants, aquí dins són grans victòries. Per exemple, hem aconseguit que la direcció del centre penitenciari ens permeti de pintar un paisatge ben colorit en una paret de formigó grisa i insípida. També hem aconseguit llavors per fer créixer plantes en un tros de terra que, fins ara, era erma. La cosa més important de tot plegat, però, és la lluita que he emprès per fer valer els drets de les dones que hi estem, privades de llibertat. Si el masclisme és vigent a l’exterior, fàcilment et pots imaginar com ho és aquí dins.

Finalment, estimat amic, volia dir-te que espero i desitjo que, des de Bèlgica, continuïs treballant amb la mateixa passió de sempre per tal de promoure la cultura catalana arreu del món… Lluís, fem que la internacionalització del ‘cas català’ vagi acompanyada de la internacionalització de la cultura catalana. Ensenyem al món els tresors culturals que s’amaguen en aquest petit gran país i que ens configuren com a nació. Presumim de cultura arreu del món!

Abans d’acomiadar-me, Lluís, et vull dir una darrera cosa: si persistim, guanyarem. Com va dir Martin Luther King Jr, ‘guanyarem perquè l’arc de l’univers moral és molt llarg, però al final es decanta cap a la justícia’.

Fins molt aviat, Lluís.

Una abraçada ben forta!

Carme Forcadell i Lluís

Carme Forcadell és a la presó des del 23 de març de 2018

Clica aquí per veure la versió pdf

Oriol Junqueras ha escrit desenes de cartes als seus fills de 5 i 3 anys des que és a la presó. Unes cartes amb uns contes plens d’història i , també, de tendresa. Una selecció d’aquells textos han estat publicats per Sàpiens Publicacions amb el títol:  Estimats Lluc i Joana. Avui llegirem un d’aquests contes.

El pont més alt del món

Sabeu quin és el pont més alt del món? Us dono una pista, Lluc i Joana: no és el del Diable de Martorell, que tant us agrada. El pont més alt del món és el de Millau. El nom és el d’un poble occità (Milhau) situat a prop de la vall del Tarn. Aquest pont fa 343 metres d’alçària. Mireu si és alt, que puja més amunt que la Torre Eiffel, que és com un edifici de 100 pisos! És gairebé tan alt aquest pont com si poséssim casa nostra 40 vegades, l’una a sobre de l’altra!

El pont fa més de dos quilòmetres de llarg i només s’aguanta sobre 7 pilars. Quina cosa més increïble, no? Entre cada pilar hi ha més de 300 metres de pont. Quina gran obra. Quins enginyers més intel·ligents, els d’aquest pont. Quan hi anem, el travessarem, i si voleu el mirarem des de baix, des del riu Tarn, dins d’una piragua. T’agradaria, Joana?

I visitarem el poble de Millau, que té una bandera amb les quatre barres, com la nostra. Per què, Lluc? Doncs perquè fa uns 800 anys el comte de Barcelona era el senyor de Millau. I el comte parlava també en occità, que és una llengua que s’assembla molt al català i que usaven els trobadors, que eren com els cantautors d’aquella època.

Oriol Junqueras
Presó de Lledoners, octubre de 2018