Clica aquí per veure la versió pdf
Avui ha tingut lloc a Móra d’Ebre el funeral de comiat de Neus Català, una dona catalana que va viure la Segona Guerra Mundial en un camp de concentració nazi. I que va sobreviure. La Neus va morir dissabte passat als 103 anys, a Guiamets, el poble del Priorat que la va veure néixer i on ha viscut els últims anys.
Vull veure-ho tot.
Veure per poder-ho explicar.
Explicar a tothom el que els meus ulls han vist. Perquè és un deure.
Perquè he sobreviscut i tinc un deure moral vers les dones, les grans oblidades, que van morir als camps de la mort.
El meu pare em deia de petita: «No abaixis mai els ulls per ningú, mai».
Ho vaig voler mirar tot, i mai, mai, mai, vaig plorar davant d’un nazi.
Era la meva manera de resistir. Jo només plorava a les nits, perquè les nits eren eternes, l’insomni…
Els nazis em van prendre la son, però no em van prendre la llibertat ni la vida.
Són paraules de Neus Català, lluitadora i republicana, l’última persona de l’Estat supervivent del camp de concentració de Ravensbrück. La seva vida és un testimoni de lluita contra l’oblit d’una de les atrocitats humanes més impactants. Infermera i comunista de vocació, el 1939 va creuar la frontera amb cent vuitanta-dues criatures orfes d’una colònia de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura. A França, col·laborà en activitats de la Resistència i el 1943 va ser denunciada als nazis. D’allà va ser deportada al camp de Ravensbrück i més endavant al de Flossenburg. En ser alliberada, retornà a França, on continuà la lluita clandestina contra el franquisme.
A Ravensbrück, els nazis la van esterilitzar, com a la resta de dones; era una pràctica habitual, però anys més tard, sorprenentment, va tenir dos fills, un noi i una noia, que viuen a França.
Una dona forta, dura i combativa, militant del Partit Comunista Català i d’Esquerra Unida i Alternativa, va ser també presidenta de l’Amical Ravensbrück des de la seva fundació el 2005. Va rebre la Creu de Sant Jordi també l’any 2005 i el 2015 la Medalla d’Or de la Generalitat per la seva lluita per la justícia i les llibertats democràtiques, per la memòria dels deportats als camps d’extermini nazi i per la defensa dels drets humans.
« L’ocell vol morir al niu. Quan em vegeu morir, porteu-me als Guiamets »,
havia dit la Neus. I així va ser. Descansi en pau.
Gràcies, Neus, pel teu immens llegat.
Vilafranca del Penedès, 16 d’abril del 2019
********************
Bibliografia recomanada:
Un cel de plom
Carme Martí, Neus Català
Per primera vegada, l’extraordinària vida de Neus Català, explicada per ella mateixa i reviscuda a través d’una ambiciosa novel·la de memòries magistralment construïda per Carme Martí.
La infància a pagès a Els Guiamets, un petit poble del Priorat. La joventut interrompuda per la Guerra Civil i la ràpida presa de consciència social. Barcelona, Premià de Mar i, finalment, la retirada a peu per la frontera fins arribar al sud de França. La resistència, els maquis i el primer gran amor. Passió i rebel·lió, fins al dia que els SS truquen a la porta. Presó. Un llarg viatge de tren fins Ravensbruck, Hollschein … i el començament de l’infern.
“Envoltada de dones amigues i de dones desconegudes que patien el mateix destí que jo, em sentia sola a la vegada que em sabia acompanyada. En la nostra immensa solitud ens teníem les unes a les altres.”
Mots x República 