Versió pdf (cliqueu aquí)

Fragments del llibre  Gandhi y la no-violència de Thomas Merton

La no-violència 

La no-violència no és una peça que un pugui posar-se o treure’s a voluntat. S’instal·la al cor i ha de ser una part inseparable del nostre propi ésser.  

 Mahatma Gandhi

  El principi de la no-violència, és per a Gandhi, la llei bàsica del nostre ésser.  És alguna cosa més que la negació de la violència, és el seu aspecte positiu, és la força de l’amor […]

  Donat que la violència degrada i corromp l’home, respondre a la força amb la força i a l’odi amb l’odi no fa més que augmentar la progressiva degeneració de la persona. La no-violència, al contrari, sana i restaura la naturalesa de l’home, i al mateix temps li proporciona els mitjans per a restaurar l’ordre i la justícia social.

  No tindrem mai la força suficient com per ser completament no-violents de pensament paraula i obra. Però hem de fer que la no-violència sigui el nostre objectiu i avançar constantment cap a ella. La consecució de la llibertat, ja sigui per un home, una nació o per al món sencer ha d’estar en exacta proporció a la consecució de la no-violència per part de cada individu.  

Mahatma Gandhi

Gandhi va ser un pensador i polític indi. Se l’anomena Mahatma que significa «ànima gran». Va ser el líder del moviment nacionalista indi contra el domini britànic i un dels pares de la independència de la nació índia mitjançant l’ús de la no-violència. 

***

Thomas Merton va ser monjo trapenc i gran coneixedor del budisme zen i les tècniques de meditació orientals. Va ser un dels màxims exponents de l’acostament entre l’espiritualitat cristià-occidental i l’oriental. Prova d’això és el contacte que va mantenir amb figures tan rellevants com el Dalai Lama, Thich Nhat Hanh i D.T. Suzuki. La seva obra consta de més de setanta llibres, alguns dels quals van aconseguir una gran difusió.

https://www.planetadelibros.com/libro-gandhi-y-la-no-violencia/47441

Versió pdf (clica aquí)

Avui escoltarem les paraules de Vicent Andrés Estellés, poeta valencià nascut a Burjassot.

És considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània i ha rebut diversos premis i reconeixements.

La veu d’un poble

Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Vicent Andrés Estellés (1924-1993)
Llibre de meravelles

(Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 — València, 27 de març de 1993) Poeta. De família humil, fou aprenent de forner i d’orfebre, i mecanògraf. Becat, estudià, a l’Escola Oficial de Periodisme. Des del 1949 treballà al diari Las Provincias de València, i en fou redactor en cap. Poeta extraordinàriament prolífic i d’edició marcadament dispersa, corregia els primers llibres a partir d’un corpus que ell mateix anomenava “els manuscrits de Burjassot”, de difícil datació a causa d’un continuat procés de reelaboració.

Versió pdf (clica aquí)

Llegirem un fragment del llibre d’Albert Camus  Cartes a un amic alemany. 

L’escriptor francès, Albert Camus, va escriure entre 1943 i 1944 quatre cartes a un fictici «amic alemany», durant la barbàrie feixista a la França ocupada pels nazis. Unes cartes  que mostren la seva integritat moral i la dignitat en la resistència i contra el totalitarisme.

De la tercera carta 

Durant tot aquest temps en què no hem fet altra cosa que servir obstinadament, silenciosament, el nostre país, mai no hem perdut de vista una idea i una esperança sempre presents dins nostre: la idea i l’esperança d’Europa. És cert que no n’hem parlat durant cinc anys d’Europa, però és que  vosaltres en parlàveu massa fort. I ja aleshores no utilitzàvem el mateix llenguatge, la nostra Europa no és la vostra. […]

Per a vosaltres, Europa és aquell espai envoltat de mars i muntanyes, cisellat per dics, foradat de mines, cobert de collites, en què Alemanya juga una partida en la qual aposta el seu únic destí. Però per a nosaltres és la terra de l’esperit on des de fa vint segles es persegueix l’aventura més prodigiosa de l’esperit humà. […]

Perquè tots aquests paisatges, aquestes flors i aquests camps llaurats…us demostren cada primavera que hi ha coses que no es poden ofegar en la sang. […] I és així que sé que tot, a Europa, el paisatge i l’esperit, us nega tranquil·lament, sense cap odi desgavellat, amb la força serena de les victòries. Les armes que l’esperit europeu pot fer servir contra vosaltres són les mateixes que posseeix aquesta terra que reneix sense parar en florides i collites. El combat que lliurem té la certesa de la victòria perquè té l’obstinació de les primaveres. Sé, al capdavall, que res no s’haurà resolt fins que sereu vençuts…

*  * *

[…] Però quan jutgi la vostra conducta atroç, recordaré també que tots dos venim de la mateixa solitud, que tant vosaltres com nosaltres som, amb Europa sencera, dins la mateixa tragèdia de la intel·ligència. I, malgrat vosaltres, us seguiré anomenant homes.

Albert Camus (1913-1960)

https://www.lleonardmuntanereditor.cat/product/cartes-a-un-amic-alemany/

Versió pdf (clica aquí)

Fragment del llibre de Jordi Cuixart Ho tornarem a fer

 Des de la presó

En ple segle XXI, lluitar per la llibertat podria semblar un anacronisme, tot i que en el fons és un privilegi. Sé que és difícil creure que algú pugui ser feliç a la presó, però seria injust negar-ho. Un cop dominada la debilitat del cos, l’esperit i la ment, un presoner polític pot ser més lliure que molta gent del carrer.

La cel·la fa que deixis de patir pels problemes quotidians dels altres. Això també et permet tenir una perspectiva diferent per entomar escenaris futurs i reflexionar sobre fets del passat, alliberat de les obligacions del dia a dia. En el fons, la vida no té sentit; és un mateix qui dona el sentit a la vida.

Si alguna cosa he après a la presó és que sense la desobediència civil hauria estat impossible transformar i millorar la societat. «No som aquí per trencar la llei, sinó per fer-la», deia el 1908 la sufragista Emmeline Pankhurst, acusada en un judici polític de trencar la pau social per exigir el vot de les dones. Més d’un segle després, en aquest racó de la Mediterrània que són els Països Catalans, l’1 d’octubre del 2017 més de dos milions de catalans vam fer l’exercici més gran de  desobediència civil dels últims trenta anys a Europa. Un autèntic punt de no retorn. És una conquesta social dels demòcrates que, votessin o no, tenen clar que els drets només es defensen exercint-los. […]

Actuar com si fóssim lliures també ens fa, cada dia, una mica més lliures. Tinguem coratge i sempre endavant!

Jordi Cuixart

Jordi Cuixart és a la presó des del 16 d’octubre de 2017

---

http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/1/1350/ho-tornarem-a-fer

---

Ho tornarem a fer

Jordi Cuixart i Navarro

Quan t’han pres la llibertat fruit d’una injustícia, què et queda? Et queda la possibilitat d’obeir la pròpia consciència i no caure en la resignació ni en la frustració. Ni com a persona ni com a poble. En Jordi Cuixart, el president d’Òmnium Cultural, ha decidit transformar la tristesa i la grisor d’una cel·la en el millor altaveu de la lluita compartida per l’autodeterminació i els drets humans.

Ens convida a no defallir, a protestar, a escoltar… i a la mobilització permanent noviolenta. Perquè quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret. Ho tornarem a fer és un manifest personal i col·lectiu, vital i polític, meditat després de més de 20 mesos a la presó i 52 sessions al Judici a la Democràcia del Tribunal Suprem. Un manifest emocionat però rigorós, directe i valent, que ens commina a perdre la por i a exercir a consciència les llibertats fonamentals amenaçades a Catalunya i arreu del món.

Perquè els nostres fills puguin viure en un país més just i més lliure, ho tornarem a fer

Jordi Cuixart i Navarro

(Santa Perpètua de Mogoda, 1975) és el 10è president d’Òmnium Cultural, la principal entitat cívicocultural de Catalunya, amb 170.000 socis. Porta més de 600 dies de presó per cridar a la participació en la manifestació pacífica del 20-S i en el referèndum de l’1 d’Octubre. Amb el judici al Tribunal Suprem vist per sentència, la Fiscalia manté l’acusació de rebel·lió i la petició de pena de 17 anys de presó.