Versió pdf (cliqueu aquí)

Fragments d’un article publicat a Vilaweb el passat 18 d’octubre 

Aquests dies, reapareix el debat públic sobre la violència. […]  Sempre que parlem de violència, parlem de la més òbvia, la directa, i en canvi, gairebé no utilitzem mai el mot violència per descriure la violència estructural o la cultural.

Què és la violència estructural? … Ho explicaré amb exemples de la vida quotidiana. Violència estructural són els desnonaments de famílies senceres a qui vulneren el dret bàsic d’un habitatge digne. Són les restriccions en l’accés a la sanitat pública a migrants en situació administrativa irregular. És l’abandonament de les persones que surten d’una condemna de privació de llibertat que, de cop, travessen les portes de la presó amb una mà al davant i una altra al darrere, sense cap mena de suport de l’administració. Són les càrregues policials sistemàtiques amb armes molt perilloses, com les pilotes de goma i les bales de foam […]

I la cultural? Doncs la violència cultural és aquella que es dóna, per exemple, quan es pretén que els ciutadans d’una nació sense estat assimilin a la força la cultura de l’estat que els oprimeix. És la prohibició d’expressar-se en la llengua pròpia sempre que es vulgui. Són els discursos d’odi expressats per certs partits polítics acostant-se a postulats feixistes…

Però no defugirem la violència directa... Quan un detingut és torturat a una comissaria de policia, obligat a declarar sense presència d’un advocat o tenint-lo despert i sense aliments més de 24 hores, s’hi exerceix violència directa. Quan un grup d’antiavalots dispara pilotes de goma i per l’impacte d’una d’aquestes pilotes un noi de 22 anys perd l’ull, aquest ull s’ha perdut per una violència directa. Però, sobretot, la violència directa té una característica molt clara: s’exerceix contra els éssers vius. Mai contra objectes inanimats, siguin contenidors o parets.

Aquests dies, moltes persones han sortit al carrer indignades per la repressió viscuda i per les condemnes que sumen un segle per als presos polítics.  En aquestes protestes, pacífiques i cíviques, però carregades de ràbia continguda, apareixen de seguida grups d’antiavalots, de les policies catalana i espanyola… Hi apareixen i reprimeixen, amb molta violència directa. I, al darrere, amb violència cultural. […]

Què volem, com a ciutadania, dret a una seguretat (amb més policia) que es materialitza cada cop més amb repressió i més repressió, o la seguretat dels drets fonamentals de tots nosaltres? El dret de protesta i manifestació també ho és. El comencem a protegir, o el continuarem criminalitzant?

Sheila Marín i Garcia, criminòloga de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans

Article sencer: https://www.vilaweb.cat/noticies/fals-debat-violencia-opinio-sheila-marin/

Versió pdf (cliqueu aquí)

Des de la presó: “L’aïllament o fracàs de la via repressiva de l’Estat”,
Jordi Cuixart ( 22.12.2019 )

«Com a país sabrem cavalcar les tenebres que ens envolten»
Carlota Gurt

Estimadíssims socis,

L’Estat espanyol aguditza el seu aïllament de la justícia internacional, desatenent el mandat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea o el Grup de detencions arbitràries de les Nacions Unides, inhabilitant a representants democràtics i condemnant a representants culturals. Per això, exigim un cop més que finalitzi la repressió contra el sobiranisme i els moviments socials, i encoratgem la ciutadania a continuar pressionant, des de la lluita noviolenta, perquè aquest clam majoritari sigui escoltat.

Aquest 2020 farà 10 anys de la sentència contra l’Estatut. I, malgrat tots els contratemps, hem sabut aturar la deriva antidemocràtica, hem madurat com a societat. Els vells cants de sirena ja no ens afalaguen, hem après a desemmascarar promeses que no es transformen en fets.

Defensem que només podrem avançar des de l’honestedat i el reconeixement de l’altre, alhora que reafirmem que la defensa dels drets humans i el reconeixement del dret a l’autodeterminació són els elements bàsics de tota negociació.

Perquè si hi ha una estratègia que clarament està fracassant és la via repressiva de l’Estat espanyol. El sobiranisme segueix dempeus, al carrer i a les urnes, i més determinat que mai a viure en democràcia i llibertat, que és l’única manera de viure dignament.

La història ens ensenya que tot és qüestió de voluntat política, com per exemple la recuperació de la Generalitat republicana. Per tant, i per prudència, mai no renunciarem a l’esperança, que també vol dir a no posar cap límit als nostres somnis.

No renunciarem a enfortir, també, el sentiment de pertinença des de la diversitat, amb la llengua i cultura catalanes com a principals instruments de cohesió social. Una autoestima col·lectiva com la que vam sentir a Santa Coloma de Gramenet per la 69a Nit de Santa Llúcia. Mirall d’una llengua viva com és el català, però que alhora exigeix revertir una greu situació de retrocés.

Amics i amigues, tercer Nadal entre reixes, però amb les conviccions reforçades. Em sento molt afortunat de poder compartir aquest camí amb tots vosaltres. I us demano que ens preparem per a un nou any on, un cop més, caldrà que estiguem disposats, des de l’empatia i la generositat, a donar el millor de cadascú de nosaltres.

Bones Festes a tothom i sí, feliç any nou!

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural
Presó de Lledoners, 21 de desembre del 2019

 

Versió pdf (cliqueu aquí)

Carta als Músics per la Llibertat, Joaquim Forn ( 3.11.2019 )

Benvolguts amics i amigues de Vilafranca del Penedès,
Benvolguts amics i amigues de Músics per la LLibertat,

Ja fa més de dos anys que us aplegueu a la Plaça de l’Ajuntament per acompanyar-nos i recordar-nos, per manifestar el vostre anhel de llibertat i la solidaritat amb els presos i exiliats.

Ho feu com s’expressen les nacions civilitzades i democràtiques: pacíficament i al so de la música dels vostres instruments.

Una música que supera les barreres i els murs de les presons i que ens arriba fins a Puig de les Basses, Mas d’Enric i Lledoners.

No podem dir-vos res més que MOLTES GRÀCIES!  Gràcies per ser-hi, per no haver fallat ni un sol dia a la cita.

Ni el sol, ni el fred, ni la pluja no han estat obstacle perquè dia rere dia complíssiu amb el vostre compromís.

Algunes persones es pregunten si aquesta mena d’actes serveixen per alguna cosa.

Des de la presó estant, us diem que sí.  No us podeu imaginar la força que ens transmeteu quan a través de les vostres cartes i dels mitjans de comunicació coneixem el que es fa al carrer.

Hem passat moments molt durs d’aïllament i d’incomunicació.  Moments en els que l’únic nexe amb l’exterior ha estat a través de les nostres famílies, dels vostres actes i de les cartes que rebíem.

Si hem aguantat aquests llargs mesos de presó és gràcies a la força i l’energia que ens heu donat.  Saber que fora de la presó, la gent continuava mobilitzada i determinada a seguir endavant, ens ha esperonat a seguir la nostra lluita.

Ja fa més de dos mesos que vam conèixer la sentència.  La resposta de l’estat i del seu poder judicial ha esta clara: 100 anys de presó per al govern legítim de Catalunya, per a la presidenta del Parlament i pels líders socials que van impulsar el referèndum de l’1 d’octubre.  Una venjança en tota regla!

Malgrat la duresa de la condemna, afirmem rotundament que cap sentència no ens farà renunciar a seguir lluitant per la llibertat de Catalunya, que cap sentència no ens farà renunciar als nostres ideals, que junts farem realitat el camí que hem iniciat.

Aquests dies hem comprovat com la repressió i les amenaces de l’estat no s’aturen.  L’embat de l’estat ens exigeix no abandonar, perseverar i no defallir. Cap lluita no s’ha guanyat en un sol dia.

No som un poble vençut.  Mai no havíem estat tanta gent, ni mai no havíem arribat tan lluny.  Apartem els discursos derrotistes i recuperem la mateixa moral de victòria i l’acció unitària que ens va empènyer a defensar els col.legis electorals durant la jornada de l’1 d’octubre.

En en sortirem.  No en dubteu, ho farem junts, pacífics i determinats com fan les nacions civilitzades i democràtiques.  Ningú no ens aturarà. Ni la intolerància de l’estat, ni els tribunals, ni els jutges, ni cap amenaça impedirà que fem realitat el nostre somni.

Gràcies per ser-hi. 

Gràcies pel vostre suport.

Visca Catalunya Lliure !!

Joaquim Forn
Presó de Lledoners, 3 de novembre de 2019
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Forn_i_Chiariello

Entre togues i reixes és un llibre personal i íntim. Joaquim Forn es fixa en les petites coses i en tot allò que mai no ha aparegut en les transmissions des del Suprem. Ens explica com s’enfronta a la vida en una nova presó, la tercera, com es prepara per comparèixer davant del jutge, com viu la seva declaració i com encaixa la sentència. Forn rememora les imatges de les càrregues policials i la perplexitat davant la violència, però també descriu amb una sensibilitat extraordinària el banc del pati on toca el sol o la celebració d’un aniversari. Un testimoni excepcional d’uns mesos que han marcat i marcaran la història del nostre país.

https://www.claret.cat/ca/llibre/ENTRE-TOGUES-I-REIXES-844123205

Versió pdf (cliqueu aquí)

Miquel Martí i Pol és considerat un català universal, poeta del poble i poeta nacional. Durant l’etapa de la dictadura franquista va fer activisme cultural a contracorrent i en pro de la cultura catalana.

És ben sabut que el règim havia perseguit el català com a llengua per considerar-lo símbol d’identitat d’un territori. L’autor, que va haver d’aprendre a escriure el català de forma autodidacta, defensava «la llengua de la tribu».

Tots som protagonistes del poema que llegirem, perquè el poeta ens apel·la de forma directa.

I, sobretot, no oblidis que el teu temps

I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t’ha tocat de viure:
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.

Creix, això sí, en la llengua de la tribu,
mot a mot, fidelíssim,
i en l’esperit de revolta que alerta
la teva gent contra la defallença,
perquè en tu s’acompleixi, poc a poc, el futur
i mai no et trobis desvalgut i sol.

Miquel Martí i Pol  (juliol 1965)

https://www.catorze.cat/noticia/11409/sobretot/no/oblidis/teu/temps