En record d’Isabel Clara Simó, 25.01.2020, n.52

Versió pdf (cliqueu aquí)

Mots-x-R-52-imatge

El passat dilluns dia 13, va morir a Barcelona l’escriptora Isabel Clara Simó.

Nascuda a Alcoi, País Valencià, exercí com a professora, periodista i escriptora. Va publicar una cinquantena de llibres, principalment de narrativa però també de poesia, teatre, assaig, guions radiofònics i televisius i articles a la premsa.  També va ser una defensora dels drets de la dona i de la llibertat dels Països Catalans

Deia Vicent Partal en el seu editorial:

«La Isabel va haver d’aprendre a ser dona, que no era gens senzill, a ser d’esquerres i a ser valenciana de nació catalana. I va saber fer d’aquella xiqueta nascuda en el franquisme fosc una persona lliure i d’una lluminositat esclatant» 

El 2017 la seva trajectòria va ser reconeguda amb un dels premis més prestigiosos del nostre àmbit cultural, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Va rebre el guardó de mans de Jordi Cuixart, i en aquell acte va fer un discurs decididament polític:

«Si estem segurs de nosaltres mateixos, si estem convençuts que volem la llibertat, no ens aturarà ningú”. I afegí: «sapere aude, atreveix-te a pensar; sapere aude, atreveix-te a aprendre; sapere aude, atreveix-te a investigar. Atrevim-nos a pensar per nosaltres mateixos i serem lliures!».  També va recordar, com a exemple, un passatge d’Alícia en terra de meravelles:

«- Com se surt d’aquí? – pregunta Alícia al gat, el qual li respon:

– Depèn d’on vulguis anar.»

I ella no va dubtar a marcar la fita, a reconèixer com a destinació la llibertat. Sense cap més adjectiu. La llibertat completa. I la llibertat per a tots.

https://www.escriptors.cat/autors/simoic/biografia-isabel-clara-simo https://www.ara.cat/etiquetes/isabel-clara_simo.html https://www.vilaweb.cat/noticies/isabel-clara-simo-celebracio-llibertat-editorial-vicent-partal/

Article diari Ara, L’Escola Catalana, un exemple i un referent, 18.01.2020, n.51

Versió pdf (cliqueu aquí)
Mots-x-R-51-imatge

L’Escola Catalana, un exemple i un referent

Fragments d’un article publicat al diari Ara el 4 de juliol de  2018 i signat per
Dolors Bassa, Carme Forcadell, Oriol Junqueras i Raül Romeva

Els mestres sempre han estat un dels pilars de la societat moderna. A Catalunya, específicament, els mestres van ser un dels pilars de la transformació social i política del país… El sistema educatiu català va protagonitzar a partir dels primers anys del segle XX un gran procés de transformació. Un grup de pedagogs amb una extraordinària formació van introduir i impulsar una nova manera d’entendre l’ensenyament, la llavor del que uns anys després, superat el parèntesi de la dictadura de Primo de Rivera, ha de convertir l’Escola Catalana en una de les més avançades d’Europa, en un referent internacional.

La immersió lingüística només és una part de l’Escola Catalana. Finalment, només és un mètode, exitós, per garantir l’aprenentatge d’almenys les dues llengües oficials i implementar-ne progressivament una tercera. L’Escola Catalana va molt més enllà de la llengua vehicular, ha estat històricament un baluard de la modernitat. El paper dels mestres hi ha estat determinant. Perquè han educat en valors democràtics, de progrés social, de justícia i d’igualtat. L’actual escola és hereva d’aquella Escola Catalana que té les seves arrels en els primers anys del segle XX…

[…] La quantitat de falsedats que s’han dit contra l’Escola Catalana fa feredat. […] En els darrers temps  hem vist com criminalitzaven els mestres pel seu compromís amb la pau i la democràcia, com els posaven en el punt de mira, com els assenyalaven un a un, ja fos a la Seu d’Urgell o a Sant Andreu de la Barca o a tantes altres poblacions; com els processaven… […] Mai no hem sentit els furibunds detractors de l’Escola Catalana fer propostes per millorar les condicions en què treballen els mestres… […] Tot el que els ha preocupat és la llengua i ara, descaradament, intervenir directament en la metodologia i els continguts.

Avui, més que mai, demanem a la comunitat educativa que estigui orgullosa de la seva història, de tot el que representen. I al govern de Catalunya… que estigui sempre al seu costat i que vetlli per una educació de qualitat i per a tothom.

Article sencer: https://www.ara.cat/opinio/Bassa-Forcadell-Romeva-Junqueras-escola-catalana-exemple_0_2045795578.html

Gemma Garcia, Orain Presoak, 11.01.2020, n.50

Versió pdf (cliqueu aquí)

Mots-x-R-50-imatge

Llegirem un article d’avui mateix de Gemma Garcia, publicat a La Directa (Periodisme cooperatiu per la transformació social)

Multitudinàries marxes a Bilbao i Baiona per un canvi en la política penitenciària quan fa vuit anys de l’alto el foc d’ETA

Les plataformes Sare Herritarra (impulsora de la dinàmica Orain Presoak) i Artesans de la Pau han convocat les manifestacions avui dissabte 12 de gener per reclamar el final del “règim d’excepció al qual estan subjectes” els presos i preses basques.

Fa vuit anys que ETA va anunciar un alto el foc permanent, general i verificable, i vint anys des que José María Aznar, aleshores president del Govern espanyol, va assegurar que sense violència es podia parlar de tot. Malgrat això, enguany milers de persones han tornat a sortir als carrers del País Basc, en una doble convocatòria a Bilbao i a Baiona, per reclamar un canvi en la política penitenciària que garanteixi els drets dels presos i les preses basques. La iniciativa Orain Presoak (impulsada per la plataforma Sare Herritarra) ha emplaçat els partits polítics a introduir en la seva agenda de 2019 l’apropament i els drets dels presos i preses i ha denunciat que no s’ha avançat en la nova política penitenciària que va anunciar Pedró Sánchez. Precisament, i a diferència del Govern espanyol, la ministra de Justícia francesa sí que ha explicat que a l’Estat francès existeix un “diàleg constructiu obert amb electes bascos i amb els Artesans de la Pau”.

Les xifres actuals i el patiment que viuen les famílies posen en evidència tot el llarg recorregut que queda per fer. Ara mateix, segons Sare, hi ha encara 270 persones preses dispersades, la majoria a presons espanyoles i franceses; en una setmana, entre totes les familiars recorren la distància equivalent a 13,2 voltes al món i han de fer front a una despesa de 110.112,03 euros. A més, s’hi juguen la vida: els darrers deu anys han patit cent accidents, 400 des que es va començar a aplicar la dispersió fa trenta anys, i divuit persones han mort a la carretera els darrers anys en sinistres vinculats a viatges a les presons.

De moment, el Govern espanyol només ha acostat dues preses basques: Kepa Arronategi Azumendi i Marta Igarriz Iceta a un centre penitenciari pròxim al País Basc (d’Almeria a Saragossa i de Castelló a Logronyo, respectivament). Tampoc ha excarcerat els presos i preses majors de 70 anys, ni malaltes ni les que han complert tres quartes parts de la condemna, contradient la normativa. L’article 3.4 de la Llei General Penitenciària estableix que qui pateixi greus malalties o siguin d’edat avançada siguin excarcerades, mentre que l’article 91 del Codi Penal especifica quan hi ha “perill per a la vida de l’intern, a causa de la seva malaltia o de la seva avançada edat” es durà a terme “la suspensió de l’execució de la resta de la pena per concedir-li la llibertat condicional”.

L’associació de professionals de salut Jaiki Hadi comptabilitza 21 casos de presos amb malalties greus, com càncer de pròstata, tumor als testicles, depressió greu, espondilitis anquilosant, esclerosi múltiple o VIH. El 2018, el pres Xabier Rey, empresonat a la presó Puerto III, a Cadis, es va suïcidar. Complia pena en primer grau des del 2008 i havia denunciat tortures durant la seva detenció. Un any abans, va morir Kepa del Hoyo d’un infart. Tot i que institucions penitenciàries va qualificar-ho de “mort natural”, professionals de l’associació Osabideak van concloure que el pres havia patit un infart dies abans que havia estat diagnosticat erròniament com a ansietat.

Aquest divendres, membres de la plataforma Sare van agrair en roda de premsa a partits, sindicats i altres agents –com els familiars de preses i presos polítics catalans– que participin en les dues marxes previstes i, alhora, han demanat que s’inclogui el tema de les persones preses com una “prioritat a l’agenda”, perquè “viure en democràcia suposa el compromís i la garantia del compliment dels drets humans”.

Gemma Garcia
La Directa, 11.01.2020

https://directa.cat/crida-a-omplir-els-carrers-de-bilbao-i-baiona-per-un-canvi-en-la-politica-penitenciaria-quan-fa-vuit-anys-de-lalto-al-foc-deta/

http://sare.eus/es/

***

Mobilització massiva a Bilbao i Baiona per reclamar al nou Govern espanyol passos en matèria penitenciària

***

També hi ha altres iniciatives, com per exemple, el Foro Social Permanente, que plantegen propostes concretes per afrontar la fase de construcció d’una convivència democràtica al País Basc des de la dissolució definitiva d’ETA fa 18 mesos.  

http://forosoziala.eus/es/es-necesaria-una-via-vasca-de-todos-y-para-todas-las-personas-presas

Rabindranath Tagore, Pregària, 04.02.2020, n.49

Versió pdf (cliqueu aquí)

Mots-x-R-49-imatge

Aquest escriptor, poeta i pensador indi considerat un home universal va néixer a Calcuta el 1861. Va treballar sempre per aprofundir els intercanvis culturals entre l’Índia i Occident. Va ser el primer no-europeu a guanyar el premi Nobel de Literatura l’any 1913.
El poema que llegirem va ser escrit en bengalí l’any 1900, quan l’Índia era encara una colònia britànica, i és com una oració que expressa què desitja ell per al seu país.
Aquests dies, en què tots demanem coses als mags d’Orient, podem fer nostres també aquestes paraules :

Pregària

On la ment no té por i el cap es manté alçat,

on el coneixement és lliure,

on el món no s’ha partit a trossos

amb estrets envans domèstics,

on les paraules brollen de la més profunda veritat,

on l’esforç incansable estén els braços vers la perfecció,

on el clar torrent de la raó no ha perdut el camí

vers la sorra d’un desert eixut de prejudicis morts,

on tu pots dirigir endavant la ment

vers pensaments i accions cada cop més obertes,

en aquest cel de llibertat, Pare, fes que el meu país es desperti.

Rabindranath Tagore   (1861 – 1941)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Rabindranath_Tagore

Mots-x-R-49-imatge-2http://www.pamsa.cat/pamsa/cataleg/Tagore-Pensaments-dahir-per-avui.html