Versió pdf (cliqueu aquí)
Milers de persones s’han desplaçat avui a Perpinyà per veure el president Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. És la primera vegada que aquests membres del govern legítim han trepitjat terres catalanes d’ençà que es van exiliar.
Un respecte per Perpinyà …
Fragments de l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb el dia 12 de febrer de 2020
L’acte de Perpinyà, per damunt de tot, és la plasmació de la derrota de les tesis espanyoles, la plasmació d’una de les grans victòries aconseguides d’ençà de l’octubre republicà. […]
Però Perpinyà no és un escenari i prou. De cap manera no és un escenari, com ho han estat Brussel·les, Madrid o Estrasburg durant aquests dos darrers anys. […]
Perpinyà no és un escenari perquè Perpinyà és Catalunya. I per tant la responsabilitat que tots tenim amb Perpinyà no és comparable amb la que puguem tenir amb qualsevol població estrangera, per més amiga que sigui. Perpinyà no és cap excursió. No hauríem d’anar a Perpinyà tan sols a passejar-hi, a escenificar el suport als represaliats i a continuar reivindicant la llibertat i la república com ho faríem en qualsevol altre lloc. La presència de tothom, com més gent millor, a Perpinyà hauria de ser també la reivindicació … del país sencer. El reconeixement i l’agraïment per tot allò que han fet, per tot allò que fan i per tot allò que sabem que faran sempre que calgui. I l’afirmació pública que ens volem un dia junts i lliures, deslliurats de tot poder aliè …
La gent de Catalunya Nord lluita de fa segles per mantenir la catalanitat del país i per restar lligada al seu espai natural, trencat a banda i banda pel Tractat dels Pirineus. La frontera artificial que ens separa ha vist passar gent de l’una banda a l’altra i instal·lar-s’hi, amb tota la naturalitat del món, quan les coses anaven mal dades a l’altre costat … És cert que la força de dos imperis enormes ens ha pressionat fins a extrems insuportables. Però també és ver que no ens han pogut trencar encara. I aquest serà el missatge que com més lluït, esclatant i magnífic sigui l’acte d’avui més clar i contundent resultarà. […]
No tothom ‘haurà pujat’ des del sud. Entre Perpinyà i la frontera occitana hi ha poc territori, però de segur que hi han baixat gent de Salses i del Barcarès, de Baó i de Sant Llorenç de la Salanca, de Ribesaltes, de Baixàs i de tantes altres poblacions… Hi acudiran amb les quatre barres pel país que és seu i esperant que tot el país que és seu vegi en Perpinyà, ni que sigui per un sol dia, la seva capital. Que la senti pròpia i l’estimi. Que la reconegui com a capital de la llibertat que s’ha guanyat a pols el dret de ser.
Vicent Partal
Mots x República 