Homenatge al Batalló Britànic de les Brigades Internacionals
Poble Vell de Corbera d’Ebre

El dimarts 24 de setembre 2013 es va inaugurar la Poble Vell de Corbera d’Ebre una placa en homenatge al Batalló Britànic de les Brigades Internacionals, formada com tots sabeu per voluntaris i voluntàries estrangers que van venir a lluitar i defensar els Valors Republicans davant del feixisme de les tropes de Franco .

El Poble Vell de Corbera d’Ebre va ser declarat Bé d’Interès Cultural, com a Lloc Històric l’any 1992, per la Generalitat de Catalunya, i és un monument a la Pau i lloc de visita obligada per a qui vulgui conèixer els desastres de la guerra.

La placa està situada al costat de l’antiga església de Corbera d’Ebre, arrasada durant la batalla de l’Ebre, i mirant a la zona dels últims combats de la XV BI.

El text de la placa diu el següent:

El 21 de setembre de 1938, el Govern de la República va anunciar la seva decisió de retirar del seu exèrcit a tots els voluntaris internacionals. El Batalló Britànic de la XV Brigada va combatre per última vegada al costat d’aquesta carretera, entre dos i tres km a l’est de Corbera d’Ebre abans de ser retirat del front el 24 de setembre. En aquells tres últims dies de combat van morir 23 voluntaris britànics, juntament amb més de 175 camarades espanyols d’aquest Batalló.

Més enllà dels camps erms d’oliveres,

del més llunyà tros de la terra,

allà crida un país que va ser nostre,

i aquí ha de ser recuperat.

Corbera d’Ebre, setembre de 1938

http://www.poblevell.cat/ca/brigades/brigades.html

Versió pdf (cliqueu aquí)

Avui llegirem una carta oberta de      

Gorka Knorr
Delegat de la Generalitat a Madrid 

A

Charles Michel
President del Consell de la Unió Europea

***

Apreciat President del Consell Europeu,

Dilluns 17 d´agost, en el seu compte oficial de Twitter, es pronuncià vostè sobre la situació a Bielorússia, afirmant que “les eleccions a Bielorússia no van ser ni lliures ni justes. La violència contra els manifestants pacífics va ser impactant i ha de ser condemnada. Els responsables han de rendir comptes. La UE ha començat a treballar sobre les sancions”.[…]

És difícil no estar d’acord amb aquestes opinions, en la mesura que el frau en aquelles eleccions sembla més que evident, com és també evident l’ús de la violència contra els manifestants pacífics. Però resulta sorprenent, un cop més, que les institucions de la UE es pronunciïn tan clarament sobre la manca de respecte als Drets Humans fora dels seus confins, mentre romanen callats – i el que és pitjor, encobreixen – la repressió, presó, exili i represàlies contra representants de la minoria nacional catalana, dins de la Unió Europea, i a menys de dues hores de vol de Brussel·les. […]

Els catalans som, molt majoritàriament, ferms partidaris de la UE i dels seus principis fundacionals. Això es va posar de manifest, un cop més, en les últimes eleccions a Parlament Europeu, en què amb plantejaments netament europeistes les forces independentistes van aconseguir el 50% dels vots. Creiem en l’Estat de Dret i en l’obligació de la seva aplicació; això té poc a veure amb l’actuació de les autoritats espanyoles, que emparen la repressió de la dissidència pacífica i democràtica, i l’apliquen a través de tribunals repetidament desautoritzats pel TEDH i el TJUE que acaben de condemnar a més de 100 anys als nostres dirigents civils i polítics, i persegueixen de manera implacable al nostre president i els consellers exiliats a Bèlgica i mantenen a l’espera de judici a centenars de persones imputades per haver col·laborat en la celebració del referèndum d’Autodeterminació, o, simplement, per haver-se manifestat. 

L’aplicació d’Estat de Dret no és una opció per a un Estat membre, sinó una obligació. I Espanya no compleix amb aquesta obligació.    […]           .

Jo mateix, ex-membre del Parlament Europeu i ex-vicepresident del Parlament Basc, vaig haver d’esperar llargs anys després d´una ignominiosa condemna del Tribunal Suprem espanyol, acusat de desobediència per defensar l’autonomia de la institució parlamentària. Sap vostè qui presidia el tribunal que em va condemnar ?  El jutge Manuel Marchena, el mateix que ha presidit el tribunal que ha condemnat a 100 anys als nostres líders civils i polítics. Emparat en què el TEDH no condemna els jutges, sinó a l’Estat membre, aquest jutge condemnat per Estrasburg segueix perseguint la dissidència de la minoria nacional catalana.

Vostès, senyor President, tenen l’obligació de defensar l’Estat de Dret i els valors fundacionals de la UE. Ho fan d’una manera timorata davant les constants violacions d’aquests valors per part d’Hongria i Polònia, permetent excessos autoritaris. I què dir de Catalunya? El silenci de les autoritats comunitàries davant de la repetida actuació repressora d’un Estat membre com l’espanyol contra una població que creu en els valors fundacionals de la UE és clamorós. […]

Aplaudeixo, senyor President, la seva preocupació per la situació a Bielorússia; però si la seva preocupació fos totalment sincera, fa molt de temps que hauria d’haver dedicat unes paraules semblants referides a la violència, persecució, represàlies, presó i exili que patim a Catalunya. Li ho demanem des del màxim respecte, però també des de la màxima contundència democràtica i la defensa dels valors fonamentals de la UE. El seu silenci no es pot perllongar més. Com deia Konstantinos Kavafis, “Ombra i nit és el silenci; dia de llum, la paraula “.

Gorka Knörr i Borràs
President de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid
i Ex-Membre del Parlament Europeu
17 d’agost de 2020

Wikipedia Gorka Knörr:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gorka_Kn%C3%B6rr_Borr%C3%A0s

Twit personal:
https://twitter.com/GorkaKB/status/1296066959835095042?s=20

Carta completa:
https://www.elnacional.cat/ca/politica/knorr-compara-violencia-bielorussia-catalunya_531

Versió pdf (cliqueu aquí)

Avui llegirem part d’una entrevista al raper i activista Pablo Hasél,
publicada al diari digital Vilaweb, el passat 21-08-2020

***

La setmana passada l’Audiència espanyola va donar cinc dies a Pablo Hasél per a pagar una multa de 20.000 euros. Formava part de la condemna de nou mesos de presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona, concretament, a Juan Carlos I, avui dia fugit als Emirats Àrabs Units. El termini s’ha complert i Hasél no ha pagat, com ja va avisar. Aquest incompliment sumarà més temps a la condemna global –en té una del 2014 de dos anys, també per haver escrit cançons– i és previst que l’ordre de presó arribi en qualsevol moment. Parlem amb ell durant aquesta espera en tensió:

…

—I la multa de 20.000 per la qual us van donar cinc dies per a pagar?

—En la condemna de nou mesos també s’incloïa aquesta multa de 20.000 euros que, traduïda en mesos de presó, és d’un any i tres mesos. El fet que donin cinc dies per pagar aquesta multa tan alta, deixa clar que tiren cap endavant.

—El termini s’ha exhaurit aquesta setmana i no l’heu pagada.

—No, no vaig voler pagar-la. No tenia els diners però podia aconseguir-los de manera solidària, però no volia pagar-la per una qüestió de desobediència contra una condemna injusta. Com vaig manifestar, ja ens roben bastant com per a sobre donar-los diners per denunciar el que fem.

 —I ara sou a casa vostra i en qualsevol moment us poden ordenar d’entrar a la presó o venir-vos a detenir directament.

—Sí, sí. Jo cada dia baixo al carrer, on pot ser que m’esperin.

—Com es viu aquesta espera?

—El fet que si baixo me’ls puc trobar esperant-me per a empresonar-me, no em sorprèn, i ajuda a viure-ho amb més calma dins del que és possible i davant una situació tan complicada com aquesta. Però, lògicament, per molt que faci temps que em mentalitzi, és dur, i ho visc amb angoixa perquè no sé quant temps em faran estar a la presó, a quina presó i en quines condicions m’hi portaran. Ells utilitzen aquesta incertesa per torturar-me psicològicament. És una pressió afegida no poder fer plans a curt termini. No saber si demà mateix estaràs tancat a la presó, és difícil, però considero que me’n surto prou bé. Em preocupen els meus éssers estimats, per si em traslladen a una presó llunyana; tot l’esforç que hauran de fer per veure’m poca estona. Això sí que em preocupa. La majoria de familiars ho suporten tan bé com poden. Però evidentment, per tota persona que m’estimi, això és dur, i encara ho serà més quan passi. Ara, a mi i a les persones que m’envolten allò que més m’ajuda és afrontar-ho amb enteresa i dignitat, i que vegin que no estic enfonsat. Això també s’encomana.

Pablo Hasél (21.08.2020)

Entrevista completa:

https://www.vilaweb.cat/noticies/pablo-hasel-presos-proces-no-aprofitat-resso-mobilitzacio-audiencia/