Joan Vinyoli, El gran foc – Miquel Martí i Pol, Ben poca cosa tens , 27.02.2021, n.89

mots-x-r-89-imatge-1-vinyoli

EL GRAN FOC

Joan Vinyoli

Atio focs 
que se m’apaguen.  
                              No hi ha llenya 
prou seca i forta 
per mantenir-los. 
                            Cada dia 
més fatigat, però no mai rendint-me, 
vull encendre el gran foc: 
                                        que totes les guspires 
omplin la nit. 

Ara que és tard, 1975

********

mots-x-r-89-imatge-2-mmpol

BEN POCA COSA TENS

Miquel Martí i Pol

Ben poca cosa tens:
La taula i uns quants llibres,
l’enyor d’ella, que és lluny
i tampoc no l’oblides,
i aquest silenci, dens
de paraules no dites.

Si ara escrius, a recer
de tanta melangia,
et perdràs pels camins
d’una tristor benigna,
la veu se’t tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.

Deixa-ho tot. Al carrer
fa una tarda tranquil·la.
Camina. Hi ha gent
per fer-te companyia.
No et refusis a cap
dels horitzons que et criden.

Quan tornis, tot serà
més assenyat i digne.
No hauràs oblidat res
–no és més lliure qui oblida–,
però duràs les mans
plenes de llum fresquíssima. 

Estimada Marta, 1978

Versió pdf (clica aquí)

Joan Margarit, La Llibertat, 20.02.2021, n.88

mots-x-r-88-imatge-1

Aquesta setmana ens ha deixat Joan Margarit, un dels poetes catalans contemporanis més llegits. Ha publicat una trentena de llibres i ha rebut els principals reconeixements de la literatura en català, com són el Premi de la Crítica Serra d’Or, el Premi Nacional de Cultura i el Premi Jaume Fuster.

LA LLIBERTAT

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.

La llibertat és un estrany viatge.
Va començar en les places
de toros amb cadires a la sorra
en les primeres eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.

La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat.
Les cançons prohibides.
Una forma d’amor, la llibertat.

Joan Margarit
(1938-2021)
www.joanmargarit.com

Versió pdf (clica aquí)

En el següent enllaç trobareu aquesta poesia entre d’altres, recitada per ell mateix:

http://www.joanmargarit.com/category/seleccio-de-poemes-escrits-i-recitats/els-primers-freds-ca-ca/

Mots-X-R-26-Imatge

Jordi Cuixart, Carta des de la Presó, 13.02.2021, n.87

mots-x-r-87-imatge-1“Allò que puguis fer tu, que no t’ho faci ningú”
Montserrat Carulla

Estimadíssims socis,

Vivim dies intensos, aprofitant el tercer grau per continuar la lluita per l’autodeterminació i l’amnistia. La principal derrota d’un estat que ens voldria resignats és la dignitat col·lectiva de presos, exiliats i represaliats, que seguim dempeus i mobilitzats.

Els mateixos tribunals que ens persegueixen per votar l’1 d’Octubre ara posen en risc la salut de la societat catalana imposant eleccions en plena tercera onada de la pandèmia. Però davant aquesta operació d’estat per adulterar la voluntat democràtica, la resposta sobiranista ha de ser omplir les urnes el pròxim 14-F; amb mesures sanitàries, fem que la mobilització sigui massiva i que cap vot no es quedi a casa.

Necessitem una majoria al Parlament i una Generalitat de Catalunya que treballin decididament per assolir una República catalana lliure i justa. Ens hi juguem la capacitat de mantenir i enfortir els grans consensos de país, com el model d’escola catalana, la normalització del català o la cultura com a eina de cohesió social; i la necessitat de bastir nous acords de país que responguin a l’interès de la ciutadania i no als poders de l’Estat. Si renunciem a les urnes, correm el risc de perdre-ho tot.

Perquè som davant d’un estat que, amb 1.700.000 catalans en risc d’exclusió social i prop d’un 38% d’atur juvenil, continua sense defensar els interessos de Catalunya; estem tips de tanta impunitat i corrupció borbònica, de tanta desinversió estructural, de tants tribunals polítics com el TC, que suspèn les lleis catalanes d’accés a l’habitatge.

La repressió busca dividir-nos, i necessitem sentit d’estat per avançar en el procés d’alliberament nacional. I, com sempre, una societat civil forta i exigent és la millor garantia que no malbaratarem la força dels homes i dones que hem perdut la por i volem abraçar la llibertat.

La campanya per l’esperança i la vida és tan quotidiana com permanent, i tenir-nos els uns als altres fent camí és un privilegi que mai no podran empresonar.

mots-x-r-87-imatge-2

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural
Presó de Lledoners, 4 de febrer de 2021

mots-x-r-87-imatge-3

Versió pdf (clica aquí)

 

Associació d’Amics de Puerto Cabezas, 06.02.2021, n.86

mots-x-r-86-Logo-Amics-Puerto-2 mots-x-r-86-Planol

L’Associació Amics de Puerto Cabezas es va crear el 1999 per donar suport a l’agermanament de Vilafranca amb el municipi nicaragüenc de Puerto Cabezas signat el 1990.

La revolució a Nicaragua l’any 1979 va generar expectatives i solidaritat arreu de Catalunya. Un petit país centreamericà amb prop de 6 milions i mig d’habitants havia derrocat un dictador, i nosaltres que també havíem viscut una llarga dictadura sabíem com era d’important aquell procés revolucionari.

Els polítics nicaragüencs del FSLN coneixadors del procés de les autonomies a l’estat espanyol, es van plantejar impulsar a Nicaragua l’autonomia per una part del país, a l’Atlàntic Nord i a l’Atlàntic Sud ja que són zones amb una llengua pròpia i amb una cultura molt diferenciada, així com uns territoris molt aïllats del conjunt del país.

Aquests elements ens van animar a impulsar aquest agermanament amb Puerto Cabezas, ja que també nosaltres com a catalans i catalanes tenim una cultura i una llengua pròpia i sovint menystinguda per l’estat espanyol, com també a ells els hi està passant.

Estem parlant de fa més de 30 anys, i aquest agermanament solidari entre els dos municipis continua vigent amb els suport de l’Associació d’Amics de Puerto Cabezas i de  la contrapart Grupo Amigos del Penedès a Bilwi, que al llarg dels anys hem organitzat activitats  com l’intercanvi de cartes o tallers entre les escoles de la capital i Vilafranca per fomentar la solidaritat internacional i el coneixement mutu, molt enriquidor per les dues comunitats.

Actualment Nicaragua viu de nou sota un règim autoritari i repressor amb centenars de detencions arbitràries i amb més de dues centes morts durant les protestes que van començar els estudiants la primavera del 2018.

Els nicaragüencs tampoc estan absents de la Covid encara que les autoritats no informen o ho neguin i segueixin convocant actes massius, també han fet fora de la feina alguns  sanitaris que han denunciat la situació d’emergència que s’està vivint al país.

El passat mes de novembre Nicaragua va ser notícia mundial pel devastador pas del dos huracans en quinze dies, l’Eta i Iota que directament va afectar al municipi de Puerto Cabezas.

Des de l’Associació editem anualment el butlletí Wangki que podeu trobar a la Biblioteca Torres i Bages, i en aquesta última publicació hem fet un recull de les mostres de solidaritat i de com s’ha viscut des d’allà aquests tràgics fenòmens naturals i que ens interroguen a tots si som o no prou respectuosos amb el medi ambient.

  • Missatges rebuts de Shira Miguel directora de l’Alberg Nidia White:

“En un mundo tan incierto y en medio de esta tragedia del huracán ETA fue tan bueno y hermoso escuchar y leer tantos mensajes de Amor y Solidaridad. Muchas gracias a Todas y a Todos los que estuvieron pendientes de mí, mi familia y de Nidia White.”

“Ayer entendí lo que los ancianos cuentan en las comunidades. La naturaleza tiene sus cuidadores y la naturaleza sufre, y lo comprobé al escuchar esos gritos colectivos que salían del aire y del mar, por las noches cuando el Huracán tocó tierra”

“ Hay cosas que no sabes como explicar, no hay palabras para describir esto que vivimos las y los costeños, el huracán nos dejó una lección de vida, escuchar el sonido de los vientos, el ruido de los mares con un eco del clamor, con nuestros corazones encogidos, con la incertidumbre de no saber si veríamos el mañana, la oscuridad de la noche con los ruidos en los techos, los árboles caídos, el zinc volando. Es duro, fueron los días más largos de mi vida… Yo espero que este momento difícil nos sirva para recuperar nuestros valores para entender la importancia de la familia, para amar de verdad al prójimo como a uno mismo… Que nuestro amor como costeños sea lo principal en la vida. Que los corazones maliciosos se destruyan, la envidia, la maldad y se entienda que somos un pueblo que necesita lealtad real a sus ancestros y que nuestros discursos sean cada día más coherentes con nuestra práctica. Gracias a Dios por la vida, gracias por enseñarnos a amar a nuestro pueblo, gracias por mi familia. “

  • Missatge de Luciano Díez que va ser Tècnic de Cooperació en els primers governs municipals:

“Todas las inversiones de infraestructura con fondos de Vilafranca y Sant Pere de Ribes han resistido tres huracanes, lo que demuestra que se ejecutó con calidad”.

Els intercanvis que hem anat fent durant aquests anys ens han permès compartir amistat, objectius, moments difícils i l’esperança en un futur millor per a tots els pobles del planeta.

Estem aquí per la llibertat del nostre poble, dels presos i exiliats i també avui des d’aquí reivindiquem la llibertat dels presos i del poble de Nicaragua.

Associació d’Amics de Puerto Cabezas

Músics per la llibertat a Vilafranca del Penedès, 6 febrer 2021

Versió pdf (clica aquí)