 |
POEMA DE SANT JORDI
Cada nota un mot, Cada rosa un drac, Un cant de vida, Que ben aviat es tanqui la darrera pàgina Visca les preses i els presos, Anna Tomàs Mayolas |
************
Una llar sense llibres és com un cos sense ànima.
CICERÓ
JO, EL LLIBRE
Mira, ja deu fer un any que soc a casa teva. M’has col.locat en un moble que, segons el meu criteri, és lleig, molt lleig i,a més a més, trist. Suposo que recordes que em vares comprar un diumenge al matí; anava junt amb el diari, només valia set euros. El preu no era excessiu, i per això em vas comprar. Vas arribara casa, em vas treure la cel.lofana que em cobria i em vas mirar. Res més. Ha passat el temps i em sento oblidat. O, més ben dit, segurament tu ja no et recordes de mi. Possiblement el meu títol a tu no et diu massa cosa, però estem d’acord, espero, que un llibre és un llibre. Et dic això perquè, si tens un moment, m’obris, em miris i, si pot ser, comencis a llegir-me, t’ho agrairé molt sincerament. Potser el que caldria fer primer, si et sembla bé, seria canviar-me de lloc. Sé que aquí a casa -perquè, si m’ho permets, jo també em sento a casa- hi ha llocs on hi ha més claror, no fa tant de fred, i fins i tot s’hi està més acompanyat. Després agafa’m. No peso gaire ni soc molt extens. T’adonaràs que sense pretensions, però amb dignitat, intento compartir amb tu una història. No recordo en quin germà de fulls em van dir que hi havia escrit això: «Regalar un llibre, a més de ser un obsequi, és un delicat elogi». Hi estic totalment d’acord.
Per què no m’has fet cas, ho desconec. No voldria que t’ho prenguessis malament però, si més no, et demano que ho intentis. Si em fas cas -i posats a demanar-, t’agrairia molt que no em dobleguessis els fulls; pots posar-me un punt com a company iai recordatori, no m’agrada que em guixin ni m’acoloreixin. De tota manera, això només és un prec, de cap manera voldria que t’ho agafessis com una ordre. Et diré també com m’agrada que em tractin: em sento molt bé quan m’agafen -si pot ser, amb delicadesa- i en acabar em deixen damunt la taula o on sigui, però amb la mateixa delicadesa.
També vull fer-te avinent que no necessàriament el pròleg ha de ser bo; sovint ens el fa gent a qui caiem bé. En el meu cas, crec que reflecteix el que realment explico. Com molt bé ja saps, no tots els llibres som iguals, i no som iguals per diverses raons, ja sigui pel tipus de literatura -poesia, novel•la, contes, tècnica, etc.- o per l’estil en què estem escrits. Però hi ha una qüestió molt important: que el llibre t’enganxi. O, dit d’una altra manera, que aconsegueixi portar-te allà on l’autor ha volgut dur-te. En relació als llibres de contes, hi ha una reflexió molt interessant: «Hi ha gent que diu que no li agrada llegir contes, però no he trobat mai ningú a qui no li agradi escoltar-los». Crec que ho va dir un escriptor anglès.
També acostuma a succeir que si no llegeixes unes quantes pàgines, pot donar-se el cas que no em trobis interessant, però si continues, hi ha un moment que aquesta percepció, sortosament, canvia. Bé, fins aquí, he intentat demanar-te la teva col•laboració. Ara ho deixo a les teves mans. De totes maneres, gràcies per haver-me dut a casa teva, i espero que també la meva. Eh! Que em sents? Que m’escoltes? Perdona! Eh! Que soc aquí! …
Josep Font i Via
Mots x República 