NO ET RENDEIXIS

No et rendeixis, encara ets a temps
D’assolir i començar de nou,
Acceptar les teves ombres,
Soterrar les teves pors,
Alliberar el llast,
Reprendre el vol.

No et rendeixis que la vida és això,
Continuar el viatge,
Perseguir els teus somnis,
Destravar el temps,
Córrer la runa,
I destapar el cel.

No et rendeixis, si us plau no cedeixis,
Encara que el fred cremi,
Encara que la por mossegui,
Encara que el sol s’amagui,
I calli el vent,
Encara hi ha foc en la teva ànima
Encara hi ha vida en els teus somnis.

Perquè la vida és teva i teu també el desig
Perquè ho has volgut i perquè et vull
Perquè hi ha el vi i l’amor, és cert.
Perquè no hi ha ferides que no curi el temps.

Obrir les portes,
Treure els forrellats,
Abandonar les muralles que et van protegir,
Viure la vida i acceptar el repte,
Recuperar el riure,
Assajar un cant,
Baixar la guàrdia i estendre les mans
Desplegar les ales
I intentar de nou,
Celebrar la vida i reprendre el cel.

No et rendeixis, si us plau no cedeixis,
Encara que el fred cremi,
Encara que la por mossegui,
Encara que el sol es pongui i calli el vent,
Encara hi ha foc en la teva ànima,
Encara hi ha vida en els teus somnis

Perquè cada dia és un començament nou,
Perquè aquesta és l’hora i el millor moment.
Perquè no estàs sol, perquè jo et vull.

Mario Benedetti

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mario_Benedetti
http://fundacionmariobenedetti.uy/

Versió pdf d’aquest text (clica aquí)

Poema del bon matí

que busca l’amor i el troba,
que no s’espanta del dia
perquè l’hora encara és jove.
Avui neix una claror
que ahir encara no sabia:
té necessitat de tot
i ho demana sense mida.

És un començar en no res
i estrenar les mans tan vives
i uns llavis que mai no es cansen
de besar la pell tan fina.
Amor, si el carrer és glaçat
i cap ocell no et desperta,
no deixis entrar la por,
no l’escoltis! Que no és certa.

Cal desvetllar tots els somnis
i renovar l’esperança,
deixar el malson i l’angoixa:
no oblidem que la nit passa.
Poema del bon matí,
el de les coses petites,
que s’acabarà i que torna,
que ens porta el goig i ens fa lliures.

Olga Xirinacs 
31.01.2012

http://olgaxirinacs.blogspot.com/2012/01/poema-del-bon-mati.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Olga_Xirinacs Diaz

Versió pdf d’aquest text (clica aquí)

Estimada Dolors,

Moltes gràcies per les teves paraules de suport i de coratge ! No et pots imaginar com s’agraeixen aquí, a la presó, en aquest captiveri tant ignominiós a què estem sotmesos.

Les darreres interlocutòries del jutge de vigilància penitenciàries incorporen de manera desbordada els criteris penals del Tribunal Suprem basats en la venjança, el càstig i el penediment. “Reconocen los hechos però no su transcendència delictiva ni su gravedad penal”. En efecte, vam posar les urnes l’1 d’octubre, en el meu cas, no vaig autoritzar que amarrés un vaixell (“el Piolín”) ple de policies a Palamós, però defensar la democràcia i governar amb solvència mai no pot ser considerat un delicte, ni aquí ni enlloc. No ens penedirem d’haver estat lleials al mandat democràtic de la ciutadania.

Tanmateix, haver assolit la quarta part de la condemna ens permet disposar de 36 dies de permís penitenciaris. Són la nostra connexió emocional amb l’exterior, l’oxígen per als nostres fills, les nostres parelles i els nostres pares. Ells són les autèntiques víctimes d’aquest despropòsit.

La debilitat estructural del Regne d’Espanya l’aboca a desmantellar el seu propi estat de dret per abatre el que nosaltres representem. La unitat d’Espanya a qualsevol preu, també el de desactivar el sistema de drets fonamentals. Nosaltres no ens cansarem de recordar-ho: avui som els independentistes catalans, demà qualsevol altre que gosi discrepar.

Gràcies, altra vegada, per la teva sensibilitat, per ser al costat nostre. Vosaltres sou la nostra força més poderosa.
I ens en sortirem, perquè l’esperança és més poderosa que la por.

Una abraçada immensa!

Josep Rull
Presó de Lledoners, 16 d’abril 2021

Versió pdf d’aquest text (clica aquí)

L’U DE MAIG

A Xavier i Maria Dolors

Poble: deixa anar el xàfec i amara la batalla,
estrelles de finestres acuiten la claror,
prou passes endarrera, amunt la revifalla!,
tornem al primer dia de revolució.
Estripa munts de seda i pren altes les atxes,
camina dret, camina, i bat amb noves ratxes
el plany de la foscúria; serenes les torratxes,
respira nova pluja i encén tot el carbó.

A l’ombra s’entrebada la porta d’un nou dia,
no fugis de la ruta, que el pas et darà pa;
la cendra que t’enfonsa pertany a una altra via,
l’hivern no ens ha de perdre si aquí ens donem la mà.
Esclati una tempesta damunt la lludrigada;
que trons i llamps rebatin el curs de la ventada,
contesta a qui et despinta, dóna per acabada
la nit militarista amb sol republicà.

Ajunta escopinades i veuràs com s’allunya,
la venjança de l’ombra et deixarà tot sol;
emprèn la caminada, t’envia Catalunya:
la llum et farà pactes i agafaràs el vol.
Oh sol vivent, tu, poble, aixeca la bandera,
amb gran estrall de brases fes d’estrella primera,
rebenta a fuetades la cabrota amb guerrera
que entenebreix les platges des d’aquell juliol!

Joan Brossa

https://www.fundaciojoanbrossa.cat/

Versió pdf d’aquest text (clica aquí)

Esmenant Joachim du Bellay
                        Als nostres presos i exiliats polítics

Feliç qui, com Ulisses, ha lluitat amb coratge
—o com el foll heroi que va robar el velló—,
i ja torna per viure, cansat de tant braó,
la resta de la vida dins el pairal estatge.
Ah, ¿quan veuré per fi el meu perdut paisatge
encès a la finestra, i en quina ocasió
tornaré en llibertat al meu antic racó,
que m’és tota una pàtria, molt més que un habitatge?
Més m’agrada el casot dels meus avantpassats
que les escalinates dels palaus enflorats,
més que el marbre i el pòrfir em plau la pedra seca,
més la meva riera que no el Mississipí,
més el Puigdelacreu que no cap Sinaí
i, més que la tempesta, la meva biblioteca.

Miquel Desclot

Premi Carles Riba de Poesia 2020

https://www.escriptors.cat/autors/desclotm/portic-miquel-desclot

Versió pdf d’aquest text (clica aquí)