Des del grup Feminal Debat volem aprofitar aquest moment per denunciar totes i cadascuna de les formes de violència masclista i condemnar la vulneració del drets de les dones a viure en plenitud, lliures i segures.
Aquesta setmana hem conegut més casos de feminicidis i de infanticidis mitjançant la violència vicaria. Ja hem de lamentar 16 dones assassinades al Països Catalans des del Gener de 2021 i 38 dones a l’Estat Espanyol. Però també hem de denunciar abusos, intimidacions, assetjaments, agressions sexuals, agressions verbals, vexacions i violacions que patim les dones pel simple fet de ser-ho.
Els feminicidis són tan sols la punta de l’iceberg de la veritable pandèmia estructural de la nostra societat: el patriarcat. S’inicia amb la violència institucional i continua amb la impunitat i la complicitat amb les violències masclistes per part de la justícia.
Cal revertir d’una vegada per totes amb el pensament masclista, racista, homòfob i transfòbic que perpetua les desigualtats, l’explotació i l’opressió de qui considera vulnerables. Hem de construir un estat de base feminista, igualitari, amb compromís social i responsable amb el territori i el Medi Ambient. La República Catalana ha de ser feminista!!
Volem que us uniu a nosaltres dedicant un sentit homenatge a les vides manllevades per la crueltat masclista encenent aquesta espelma mentre fem la lectura d’un poema escrit per Estefany Estévez.
No m’importa
No m’importa si has parlat,
si has dit que sí, que no,
o si has demanat ajuda.
No m’importa si has callat
per la por a la soledat,
o a les seves represàlies,
o als judicis d’aquells altres
que mai no han viscut dins teu,
i que pensen que són immunes
a allò que a tu t’encadena.
No m’importa si l’estimes,
si no saps com apartar-te’n,
no m’importa si et sents fràgil,
incapaç de defensar-te,
si poc a poc t’ha convençut
que val mil cops més que tu,
que ets com el fum, com el fang,
com les plantes arrancades.
No m’importa si et fas fàstic,
si creus que no vals la pena,
i que esguerres el que toques,
que ets només un tros de carn,
un cos mort, un moble vell,
una joguina trencada
amb què ningú no jugarà
quan se’n cansi el seu amo.
No m’importa perquè sé
que estàs per sobre de l’odi,
de la baixesa moral
de qui t’ha partit en dos
el cervell i l’esperança,
l’alegria i el present.
No m’importa pas que siguis
la víctima d’un crim
(perquè és un crim el que ell fa),
ni que et diguin que ets culpable,
ruca, dèbil o covarda.
Jo sé que senzillament
has estat manipulada,
que has crescut en un entorn
que d’una banda et rebaixava
la confiança en tu mateixa,
amb mites i prejudicis,
retractant-te com un ésser
maliciós, astut, vulnerable,
ploraner, incapaç, histèric,
errat, mentider, culpable,
fet per les cures i l’amor,
pel safareig i per la casa,
quan se’n cansi el seu amo.
una porca o una santa;
i de l’altra t’exigia
ser tan forta com un roc,
anar-te’n sempre a la primera
que algú et violentés per dins,
i si no podies fer-ho
deien que potser t’agradava,
que t’havies d’estimar més,
i que no sabies cuidar-te.
Doncs jo vull dir-te que t’estimo,
que crec en tu i que m’espero
fins que puguis caminar,
fins que em demanis ajuda,
perquè no m’importa el que creguin,
no seré jo qui t’assenyali,
perquè vull que creixis de nou
com una planta en terra fèrtil,
perquè sé que podràs fer-ho,
perquè t’entenc i t’abraço,
perquè només m’importes tu.
Estefany Estévez
19 d’abril 2021
Versió pdf d’aquest text (clica aquí)
Mots x República 