Josefina Guasch, La Meva Terra, 27.08.2021, n.111

La Meva Terra, La Meva Llengua, El Meu País

Jo sóc d’una terra que ha estat trepitjada,
jo sóc d’una terra que ha estat rebutjada.

I com una mare que el fill li han ferit,
tinc dret a enfadar-me i a pensar el que dic.

Si prop de ma terra, que es diu Catalunya,
algun corb la vetlla esperant-ne la fi,
que aixequi volada,
doncs la gent catalana
mai ens hem de rendir.

I, com que la terra, 
com més es trepitja
més forta esdevé,
les arrels d’aquesta terra
més forts ens faran ser.

I la llengua catalana,
que ens volen tornar a lligar,
quan les herbes seran grosses,
més forta i ferma serà.
Que d’una terra trepitjada
les herbes costen molt més d’arrencar !!!

Josefina Guasch Montserrat

Mots-x-r-111-Imatge-1-josefina-guasch

https://www.facebook.com/josefina.guaschmontserrat
https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=3362241694001666&id=100006476052323

Versió pdf d’aquest text (clica aquí)

Joana Raspall, Podries, 20.08.2021, n.110

Joana Raspall

Joana Raspall i Juanola va néixer el juliol de 1913 a Barcelona i va morir el desembre de 2013 a Sant Feliu de Llobregat.

Activista, poeta, escriptora, lingüista, bibliotecària….

Va treballar de bibliotecària a Vilafranca del Penedès, on va contribuir a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció, ja en el temps de la Guerra civil va salvar un camió ple de llibres del fons de la Biblioteca de Vilafranca.

Durant la dictadura de Franco, en els anys en què ensenyar el català era prohibit, ella ho feia clandestinament fent classes al seu domicili particular. Va continuar escrivint i publicant on podia, animant tothom a estimar i utilitzar la llengua catalana, cosa que continuà fent anys més tard amb l’assessorament d’Òmnium Cultural

Com a escriptora fou una pionera a Catalunya de la poesia per a infants i joves.

PODRIES

Si haguessis nascut 
en una altra terra, 
podries ser blanc, 
podries ser negre… 

Un altre país 
fora casa teva, 
i diries “sí” 
en una altra llengua.

T’hauries criat 
d’una altra manera.  
Més bona, potser. 
Potser més dolenta.

Tindries més sort 
o potser més pega… 

Tindries amics 
i jocs d’altra mena; 
duries vestits 
de sac o de seda, 
sabates de pell 
o tosca espardenya, 
o aniries nu 
perdut per la selva. 

Podries llegir 
contes i poemes, 
o no tenir llibres 
ni saber de lletra. 

Podries menjar 
coses llamineres 
o només crostons 
secs de pa negre. 

Podries… podries… 

Per tot això pensa 
que importa tenir 
les mans ben obertes 
i ajudar qui ve 
fugint de la guerra, 
fugint del dolor 
i de la pobresa. 

Si tu fossis nat 
a la seva terra 
la tristesa d’ell 
podria ser teva.

Joana Raspall

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joana_Raspall_i_Juanola
https://www.escriptors.cat/autors/raspallj
http://joanaraspall.blogspot.com/

Versió pdf d’aquest text (clica aquí)

Jordi Cuixart i Ignasi Blanch, Un Bosc Ple d’Amor, 06.08.2021, n.109

Mots-x-r-109-portada_un-bosc-ple-damor_jordi-cuixart_201908122234

Text: Jordi Cuixart / Il·lustracions: Ignasi Blanch

En un bosc frondós i ple de vida, un eriçó malcarat impedeix que una oreneta hi faci el seu niu. Davant la situació injusta, tots els habitants de l’indret intentaran pacíficament que l’eriçó canviï d’actitud. Ho aconseguiran?

Un conte de Jordi Cuixart sobre la solidaritat i el diàleg, bellament il·lustrat per Ignasi Blanch.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Cuixart_i_Navarro
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ignasi_Blanch_i_Gisbert

https://botiga.omnium.cat/categories/313-un-bosc-ple-d-amor.html