La Diada del 2021 serà marcada per la manera en què la gent ha tornat a donar un colp de puny sobre la taula. Centenars de milers de ciutadans anònims que no volen saber res de les baralles partidistes nefastes i que continuen exigint la independència que vam votar el 2017 han desbordat de nou els carrers de Barcelona. Sorprenent i superant de molt fins i tot les expectatives dels organitzadors.

Tal com ha passat amb uns altres moviments socials d’arreu del món, la pandèmia va frenar la mobilització popular tot just després de l’acte del Consell per la República de Perpinyà, el darrer dia de febrer del 2020. I aquest any i mig de pandèmia, que ha separat aquella manifestació d’aquesta de l’Onze de Setembre de 2021, ha tingut un impacte molt gran, i molt negatiu, sobre el procés d’independència.

Els partits, sense cap pressió del carrer, han acaparat tot l’espai de la política, reduint les reivindicacions populars als seus interessos. Aquest any i mig, ple de missatges de derrota i impotència, ha estat terrible. Però ara tant se val. Perquè la gent heu tornat a conduir el procés i l’heu tornat a encarrilar per la via que mai no hauria d’haver abandonat.

En la manifestació, en aquesta Diada del 2021, el que ha estat el fet més important ha estat l’ímpetu que ha donat a la gent. En moltes de les cares es veia, de nou, aquella sensació de poder, de poder popular, de força indestructible, que teníem abans del 2017 i que vam perdre després, en la lluita a favor dels presos. Hem tornat a ser els que érem i ho heu sentit, això. Carregats amb aquesta força que s’adquireix quan saps positivament que en som tants, molts, molts més que no diuen i volen ells.

Ara, alguns us provaran de fer ballar el cap amb les xifres o miraran d’explicar-vos que no sabeu per què us manifestàveu, però que us heu manifestat en realitat per açò o per allò –per allò que els convinga, és clar. No en feu cas. Tancat ja, segons que sembla, el parèntesi de la pandèmia, ací som de nou.

En aquest sentit, la manifestació ha mostrat algunes coses importants. La primera és la força i la dignitat de l’Assemblea Nacional Catalana. Amb aquesta manifestació, l’Assemblea ha respost i ha demostrat algunes coses.

En primer lloc, que la seua capacitat mobilitzadora continua essent única. Ningú, ni dins l’independentisme ni fora, pot treure al carrer la gent que treu l’Assemblea. Però és que, a més, no s’ha doblegat a fer una manifestació còmoda per al govern ni per als partits. L’Assemblea Nacional Catalana és un pilar fonamental del país, i ho ha tornat a demostrar.

Els partits polítics s’han fet fonedissos en la manifestació i això és ben significatiu i cridaner. El fet, impressionant, que alguns dels nostres polítics hagen participat envoltats no de la gent sinó de policies, per a la seua protecció, ho diu tot. Saben què han fet.

Ara vindran les mobilitzacions del Primer d’Octubre i, abans, unes setmanes políticament molt interessants que poden canviar de nou el rumb del país. Teníeu ganes de dir que ja està bé i ho heu fet. Doncs a continuar. Per la independència. Que aquest ha estat el missatge inequívoc de la Diada del 2021, la Diada de la gent.

Vicent Partal
11.09.2021
https://www.vilaweb.cat/noticies/diada-2021-la-gent-heu-fet-un-magnific-cop-de-puny-sobre-la-taula/
Versió pdf d’aquest text (clica aquí)

El final de les taquilles de pagament arriba, i avui voldria destacar això, gairebé deu anys després del moviment #novullpagar. El març i l’abril del 2012, tant al Principat com al País Valencià i les Illes, especialment en el cas de Mallorca, al túnel de Sóller, milers de persones, encapçalades pel gest individual de Josep Casadellà, es van negar a pagar quan travessaven els peatges, tot adduint la discriminació que implicava pagar les autopistes d’ací, que ja estaven ben amortitzades de feia una pila d’anys, quan, en canvi, les autopistes a Espanya eren totes de franc.

El Primer de Maig d’aquell any, la campanya va aconseguir de col·lapsar l’autopista paralitzant tots els peatges entre Figueres i Algemesí i fent que s’hagueren d’alçar les barreres en molts punts. D’aleshores ençà, Abertis va començar a presentar denúncies contra els conductors que es negaven a pagar l’abús, i els governs, molt especialment la Generalitat de Catalunya, que en aquell moment presidia Artur Mas, es van posar completament a favor de l’empresa, de La Caixa, amenaçant i multant els conductors.

Sincerament, no sé si deu anys després podem establir una relació directa entre aquest final dels peatges que celebrem avui i aquell moviment popular, però no tinc cap dubte que, si més no, la campanya va assentar en l’imaginari ciutadà la imatge de la injustícia, va contribuir molt al descrèdit de La Caixa i els seus satèl·lits extractius i va fer com més va més difícil pels diferents governs de sostenir els privilegis de les concessionàries.

I no solament això. Perquè políticament també vam aprendre, o hauríem d’haver après, moltes coses. Almenys dues que encara avui són significatives.

Va ser aquell gest i la seua amplificació, que ens va ensenyar moltes de les coses que després s’han aplicat durant el procés d’independència.  

Allò que vam viure el Primer d’Octubre va ser això mateix, però a una potència infinitament superior.  Aquella va ser, doncs, una gran lliçó positiva, un molt bon entrenament. Però en tenim també una de negativa: el moviment #novullpagar va demostrar que el poder autonòmic pot declarar que és independentista i alhora posar tota la força de la gestió administrativa, policíaca i política al servei de sufocar i ofegar les aspiracions personals i nacionals de la ciutadania. 

Aleshores ja hauríem d’haver après, i això és sobretot una autocrítica personal, que la Generalitat més aviat és un obstacle per a la independència. Però sobretot que el carrer ha de desconfiar sempre del govern, per més independentista que siga.

Vicent Partal
30.08.2021
https://www.vilaweb.cat/noticies/no-voliem-pagar-i-hauriem-dhaver-entes-un-parell-de-coses/

Versió pdf d’aquest text (clica aquí)