TENIM DRET A LA NOSTRA NORMALITAT?
Dels esdeveniments d’aquests darrers dies crec que en podem extreure algunes bones ensenyances, i per fer-ho ens recolzarem en un parell de cites del docte tortosí Jordi Martí Monllau, (del qual per cert en recomano molt llegir-ne els seus articles). Diu Martí:
“Tampoc no és tan estrany: el cavall criat en captivitat no prova de saltar la tanca que l’encercla. El seu mon és un clos i el seu amo el seu amic.”
I afegeix:
“Tendim sempre a caure en els paranys que ens paren. Hi caiem, ja sigui per manca d’altaveus propis i sobreabundància d’aliens que difonen la ideologia del suprematisme castellà i el seus arguments malintencionats, o perquè, a base del menyspreu que ens vomiten, generació rere generació, ja han aconseguit fer-nos sentit tan insegurs de nosaltres mateixos que acabem pensant que potser sí que la nostra normalitat seria un atemptat contra la justícia.”
I és ben cert que ens fan arribar a dubtar de nosaltres mateixos i dels nostres drets. I és ben cert que d’altaveus, propis i forans, no en manquen, i que ja quasi havien arribat a fer-nos creure que sí, que l’u d’octubre alguna cosa havíem fet malament, i que els 6 i 7 de setembre ens vam passar molt, i que, és clar, els tribunals no podien fer altra cosa que intervenir el nostre Parlament, perquè, és clar, nosaltres ens ho havíem buscat i ho teníem ben merescut.
Però resulta que ara els seus tribunals se’ls giren també en contra, i ara els seus tribunals, acostumats a decidir, no el just o l’injust, sinó a decidir quina és la llei, han gosat amenaçar amb intervenir el SEU parlament, i és clar, això és intolerable, un atemptat contra la de democràcia, un autèntic cop d’estat.
I llavors, nosaltres, pobres de nosaltres, pensem: com és que quan els tribunals es passen pel folre els nostres drets nacionals, els nostres drets democràtics, el nostre parlament, això és el que toca, el just, i calla i no et queixis perquè sinó ets hiperventilat i supremacista, i quan els toquen el seu això és: “gravísimo atentado contra la democracia”?
Llavors ens adonem d’allò que tan clarividentment constatava Jordi Martí, potser sí que hem acabat assumint que la nostra normalitat és un atemptat contra la justícia!!. Com l’esclau de les plantacions de cotó que potser també va arribar a assumir que desitjar la seva llibertat mereixia ser castigat.
Peque és clar, la seva llibertat era un atemptat: atemptava contra l’ordre establert, és a dir, contra els privilegis i el supremacisme dels colons/propietaris!
Potser sí doncs que defensar els nostres drets nacionals, els nostres drets democràtics, o tan sols pretendre parlar la nostra llengua en el nostre país és un atemptat contra la justícia!
O potser no, potser l’atemptat contra la justícia l’era l’esclavatge, i l’és ara, aquí, la dominació colonial que ens engalipa dia rere dia amb la cançoneta que exercir i defensar els nostres drets i parlar i defensar la nostra llengua, és un atemptat.
I, potser sí que ho és un atemptat, però un atemptat contra la dominació colonial, contra el privilegi i l’explotació, contra l’intent d’anorreament de la nostra cultura.
I, segurament com al cavall que no ha vist mai més enllà de la seva tanca, se’ns fa difícil veure un més enllà, i tanmateix què fàcil que li seria fer un bot i deixar enrere la seva presó! Així mateix, tots nosaltres ho tenim molt fàcil: no admetre ni una paraula més, ni un acte més, ni un argument més dels nostres colonitzadors!!
I llavors veuríem com la tanca, no és que es faci més petita, sinó que literalment veuríem com desapareix davant dels nostres ulls! Us convido a provar-ho. Veureu com n’és de fàcil!. Això sí, ni un sol cop més: si comencem a dubtar, com passa amb totes les dependències, ja estem perduts.
Del colonitzador, ni una paraula, ni un acte, ni un argument. I a guanyar la nostra llibertat.
Pere Martí Olivella
Consell Local per la República – Vilafranca del Penedès
16.12.2022
Versió pdf d’aquest text (clica aquí)
Mots x República 