Laura Borràs: culpable de cultura
Sobre el cas Laura Borràs, s’ha destacat poc fins a quin punt constitueix un nou episodi d’un combat molt antic contra la cultura catalana, i en definitiva contra la Cultura, doncs ja sabem que eliminar la Cultura és la clau per anorrear un poble i una nació.
Al llarg de tot el procés contra la MH Presidenta del Parlament, alguns, de tant en tant, es preguntaven astorats: com és que aquesta dona concita un odi tan visceral i en tanta gent tan diferent, es diria que en quasi tothom: de dretes, d’esquerres, d’extrema dreta, d’extrema esquerra, de centre, d’extrem centre, espanyolistes, independentistes (bé, això d’independentistes és un dir!)? Tothom, i des de tot arreu, maldant per destruir-la, per arrossegar-la pel fang, per desmembrar-la, com van fer amb fa segles amb Hipatia!
Davant d’aquesta unanimitat, sembla clar que hem de prescindir d’ideologies particulars i anar al moll de l’os de la qüestió: no es pot acceptar de cap manera que un símbol cultural com Borràs contamini les cristal·lines aigües de la idiòcia del mon polític convencional!
El mon polític, contràriament al que semblaria, no pateix en absolut quan des de fora se l’intenta desacreditar amb el socorregut: tots els polítics són iguals. A diferència del que es creu habitualment, això els va de perles: si tots som iguals, perquè fer cap esforç per destacar?
Ben al contrari, procurem no destacar en absolut, i així, els qui després ens voten i ens mantenen en els nostres escons i despatxos, tampoc no ens exigiran gaire, de fet, més aviat no ens exigiran res, perquè, ja se sap que, en el fons tots som iguals! Res pot ser pitjor per aquesta aura mediocritas que algú que sobresurti.
Per què se la qüestiona, i finalment, se la jutja doncs? Precisament per haver fet una tasca extraordinària, és a dir, literalment, més enllà de l’ordinari, i justament en un aspecte central de la nostra cultura: la cura de les nostres lletres.
Una tasca tan extraordinària que, evidentment, deixa en evidència no només a molts altres polítics, sinó també, a molts altres funcionaris: no hi ha res pitjor, si vols tenir una llarga i profitosa vida com a funcionària, que deixar en evidència als altres funcionaris, és a dir, no hi ha res pitjor que ser responsable i eficient!! No t’ho perdonaran mai, com s’ha vist clarament al llarg d’aquest procés!
Se la jutja, se l’odia, per responsable, per eficient, per CULTA, i perquè a més té l’extrema insolència de no demanar perdó per la seva cultura!!
I tot això queda exactament palesat en un fet d’aquest judici que curiosament ha passat pràcticament desapercebut: on ha anat a parar el que, en un judici “normal”, més s’hauria d’haver custodiat, justament la prova del suposat delicte: la web de l’ILC?
Doncs la prova principal de càrrec ha desaparegut!! I el millor de tot és que ningú sap perquè, ni qui l’ha fet desaparèixer, ni si està encara en algun lloc! No sembla molt estrany, per no dir inversemblant, que la prova principal del judici desaparegui mentre està en mans de la policia?
Només hi ha una explicació possible que no ens obligui a deformar la lògica fins a la desraó: l’objectiu es destruir tot allò que té a veure amb la cultura catalana, i especialment a aquells que poden fer alguna cosa per treure-la del pou!
No n’hi havia prou amb destruir-la a ella, calia també destruir la seva obra, que no quedés rastre d’aquest sacrilegi: on s’és vist fer una feina entregada, responsable i reeixida per la cultura i, a sobre, des de l’Administració pública: anatema, sacrilegi! Només resta una sortida: el foc purificador.
Efectivament, arribem a la conclusió final: hem assistit, estem assistint, a un auto sacramental, on s’ha cremat i sacrificat pública i pertinentment la Cultura, la cultura catalana, per fer-nos perdonar els nostres pecats de catalanets irredempts, que, extraviats de nosaltres, encara no havíem entès quina és l’única i vertadera paraula: El Imperio!
A major glòria doncs de l’Estat Opressor i dels seus escolanets locals, aprofiteu un dia com avui per fuetejar-vos també en penitència!
Una bona penitència us suggereixo: obligar-vos a escoltar les declaracions dels nostres polítics sobre el cas en bucle, tot i que potser seria un càstig excessiu fins i tot per vosaltres!
Però, bé vosaltres mateixos!
Consell Local per la República – Vilafranca del Penedès
07.04.2023
Mots x República 