Ho hem tornat a fer

Ja fa un temps, un dels líders independentistes va encunyar una frase que ha quedat per a la història: “Ho tornarem a fer”. Hores d’ara, ja no sabem ben bé que és el que pensava que havíem de tornar a fer, però el que podem estar segurs que hem torna a fer ara mateix, fa encara no dues setmanes, és emblanquir de nou l’Estat espanyol i fer-lo aparèixer a ulls del món, en paraules literals del seu camaleònic líder actual, com: “una gran democràcia”.

Sí, “ho hem tornat a fer”. Especialment els catalans, que amb el nostre vot clarament diferencial, hem impedit un cop més que l’essència anacrònica, autoritària i supremacista de l’estat espanyol es pugui manifestar en tota la seva esplendor.

I, sí, hem vist com de nou, en lloc d’estar-nos agraïts i enaltir el valor del nostre gest, continuen amb el menyspreu, l’insult, la persecució i l’intent d’anorreament de la nostra nació. I nosaltres, una vegada i una altra salvant-los els mobles a canvi de què ens empresonin i exiliïn!!

Ens serà mol útil ara manllevar les paraules de dos grans del periodisme polític actual:

Marta Rojals en el seu darrer article citava un professor universitari afí a la dreta espanyola: “Si Catalunya i Euskadi fossin independents”, deia en una piulada viral, “PP i Vox tindrien 159 de 284 escons. Una majoria absolutíssima”. I a continuació recollia les reaccions literals de la “progressia esquerranosa-ciutadana del món-comun-podemita”. Jordi Èvole: “ la EXTREMA DERECHA, en su mejor momento en casi toda Europa, en España pierde 20 escaños. Igual era eso la excepción ibérica. Hoy, más que nunca, VIVA ESPAÑA”. Joan Mena, un dels líders d’En Comú Podem: “Que viva la España roja!”, i també Maruja Torres, Irene Montero: “Viva España”, i cap d’ells ni la més mínima referència a aquest diferencial entre Espanya i Catalunya i Euskadi.

Ara citarem J. Costa en un dels seus darrers articles, on diu sobre Espanya i Catalunya que: “no es pot pretendre que visquin sota el mateix govern –a la força- dos països tan diferents, que voten projectes tan oposats. La incompatibilitat entre les aspiracions nacionals d’uns i altres ja és massa gran. Fins al punt que està fent ingovernables els dos països.

Tots dos països serien més democràtics si no haguéssim de compartir govern a la força. Perquè ja hem arribat a un punt en què la negació de l’autodeterminació de Catalunya impedeix també l’autodeterminació dels espanyols, que per ara no sembla que puguin tenir el govern que han votat massivament.”

Deixem-los tenir el govern que anhelen tan majoritàriament, no ens posem més en els seus assumptes, si us plau, no ho tornem a fer una altra vegada, no tornem a rentar-los la roba bruta, (i tan neta que la volen) no només a canvi de res, sinó a sobre havent d’aguantar el seu menyspreu i la seva persecució. Cornuts i pagar el beure, ja està bé!!. Deixem-los que puguin celebrar ben de gust la seva democràcia arnada, casposa i reaccionària.

Si us plau, si us plau, no ho tornem a fer!!

Consell Local de la República – Vilafranca del Penedès
04.08.2023

Versió pdf d’aquest text (clica aquí)