Manifest del Correllengua 2024, 19.04.2024, n.237

Manifest del Correllengua 2024

El passat 4 d’abril es va donar el tret de sortida al Correllengua 2024 que impulsa la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua). Enguany, el Correllengua està dedicat a M. Carme Junyent. Tot seguit us llegiré el manifest escrit pel filòleg i corrector, actualment cap d’estil de Vilaweb, Jordi Badia.

El dia 3 de setembre de l’any passat es va morir M.Carme Junyent, una autèntica donassa, una lingüista excepcional que s’hauria pogut dedicar exclusivament a la recerca acadèmica, a la universitat, però que va veure que calia treballar per restablir l’equilibri ecolingüístic del planeta. I, fruit d’aquesta tasca, es va abocar a estudiar la situació del català i a fer propostes per redreçar-la.

Ella estava convençuda que la convivència de moltes llengües era un gran avantatge per al català. Veia el multilingüisme no pas com un perill, sinó com una riquesa. L’enemic a combatre, insistia, era el bilingüisme, un parany letal, com va argumentar a bastament.

M. Carme Junyent creia en la gent, en la força transformadora de la societat. I alhora era crítica amb els polítics. Va denunciar ja fa molts anys que la immersió a les escoles havia fracassat. També es va oposar tenaçment a la política lingüística oficial, perquè veia que els governants no eren capaços de convertir-la en un projecte de país. Malgrat aquesta posició crítica, quan el govern li va demanar que s’arromangués es va arromangar. Vegeu, per exemple, la llista de propostes que van sortir del Consell Lingüístic Assessor, que ella va presidir. I què se n’ha fet, d’aquelles mesures proposades? No hi ha polítics valents, capaços de garantir que als instituts s’hi facin totes les classes en català? I que els ensenyants siguin lingüísticament competents?

Del manifest del Correllengua de l’any 2021, escrit per ella, se’n destaquen tres missatges, com tres fars que ens il·luminen. El primer, “Encara hi som a temps”. El segon, “Uns tenim la responsabilitat de preservar el llegat que ens han transmès i els altres de respectar-lo”. I el tercer, “Cal que reaccionem, que fem viure la nostra llengua amb tothom i en tots els entorns. I que la fem viure amb la consciència que, quan la compartim, estem donant el millor que tenim i estem dient: tu també ets nosaltres”.

Si fem nostre el primer d’aquests missatges, no ens hem de sentir derrotats. Sabem que tenim poc temps, però encara no s’ha acabat. En segon lloc, hem de saber que cadascú té una responsabilitat i que tots plegats tenim molta feina, principalment la de convèncer els indiferents, parlin la llengua que parlin, perquè sense ells no ens en podríem sortir. I el tercer missatge ens diu quin paper ha de tenir el català per a poder reeixir: el paper de llengua de convivència, de força de cohesió, d’instrument d’integració. La llengua no és cap barrera, com ens volen fer creure, sinó una eina d’acostament. Mantenir tothora el català no és una falta de respecte, sinó una invitació respectuosa i generosa a formar part del nostre poble.

Seguint l’exemple de M. Carme Junyent, doncs, cal que reaccionem. No diguem que és complicat: actuem. No diguem que és impossible: fem-ho possible.

Visca el Correllengua, visca la llengua catalana i visca els Països Catalans!

Jaume Marfany Segalés
President de la CAL – www.cal.cat
22-03-2024

CAL-Logo

Versió pdf d’aquest text (clica aquí)

Oleguer Serra pren el camí de l’exili, 12.04.2024, n.236

Oleguer Serra pren el camí de l’exili

Declaració Institucional
Junta Directiva Nacional d’Òmnium Cultural
Perpinyà, 10 d’abril de 2024

El passat dimecres 10 d’abril la Junta Directiva d’Òmnium Cultural ha anunciat des de la seu d’Òmnium Catalunya Nord l’exili d’Oleguer Serra, membre de la Junta Directiva, investigat per l’Audiència Nacional pel delicte de terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic. 

Tal com va declarar l’Oleguer, l’acusació de terrorisme contra ell és una acusació contra Òmnium i el seu treball per la defensa dels drets fonamentals i nacionals. En aquest sentit, el president Xavier Antich va declarar que l’entitat entomava l’exili com a part de l’estratègia internacional de denúncia de la persecució contra l’independentisme “Convertirem l’exili, al que avui ens força l’Estat, en una eina política de denúncia i sobretot en una eina de construcció de futur. A més repressió, més llengua, més cultura i més país”.

Òmnium passa a l’ofensiva, ara també des de l’exili, per denunciar la persecució política contra l’independentisme per part de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, els serveis d’intel·ligència, l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. L’exili serà una eina de denúncia però també, i sobretot, en una eina de construcció de futur per treballar incansablement i des de tots els fronts per guanyar la llibertat. 

Vídeo: Òmnium a l’exili, una eina de denúncia

Òmnium Alt Penedès
12.04.2024

Logo OCAP horitzontal

Versió pdf d’aquest text (clica aquí)

Eleccions i servei públic, 05.04.2024, n.235

Eleccions i servei públic

D’aquí a pocs dies estem cridats a votar, però avui no entraré en quin partit és més o menys “indepe”, sinó que vull parlar-vos del significat del servei públic.

Habitualment quan es parla de la gestió pública es posa l’èmfasi en la honradesa, en no posar-se diners a la butxaca, en ser molt rigorosos perquè el diner públic és de tots. Però això és extremament limitat: el control i el rigor han d’abastar tots els aspectes de la gestió pública, no només la gestió econòmica.

No tenim consciència clara del que significa realment el servei públic, i així contemplem amb una certa indiferència com una conselleria és incapaç d’organitzar unes oposicions als seus propis llocs de treball, i no passa res; com una altra admet el fracàs total de la seva gestió, i no tan sols no hi ha cap dimissió o cessament polític o tècnic, sinó que com a conseqüència d’aquest reconeixement es decideix que cal continuar insistint en el mateix camí que els ha portat al fracàs!, I podríem continuar amb la negligència en la gestió de l’aigua, de la pagesia, de la investigació científica, de la llengua, i no acabaríem mai …

Ja sabem que a La Meseta veïna, assolir la condició de funcionari és viscut com l’assoliment d’una autèntica bicoca, amb la certesa que ja no els caldrà treballar la resta de la seva vida. Però si volem ser un poble, una nació diferent, ens cal concebre la funció pública no com una canongia, sinó com la més difícil i exigent de totes les dedicacions, i l’accés a la funció pública, a ser funcionari, com el compromís més digne i complex d’exercir a nivell social i nacional

Doncs els qui treballem en la funció pública, hem de retre comptes no només a un particular, el nostre jefe, sinó que assumim un compromís i hem de retre comptes davant de tota la societat, que posa en les nostres mans, confiadament, la gestió de tots aquells assumptes que condicionen i afecten directament les seves vides i hisendes.

Davant d’aquest encàrrec, el rigor, l’exigència i l’autoexigència haurien de ser exemplars en tots els nivells del teixit de l’administració, i això, lamentablement no és el que ens trobem habitualment, més aviat s’acosta a aquell aprofitar-se per viure de la moma tan arrelat a les Castelles.

Aviat, com us deia, tornarem a escollir els nostres representants, però que seran a la vegada també els nostres gestors, i és realment lamentable que els permetem, legislatura rere legislatura, que no compleixin cap dels seus compromisos, que és despreocupin totalment del rigor i la responsabilitat en les seves accions, decisions o omissions.

Amb la seva actitud, sembla talment que haguem d’agrair-los que es rebaixin a voler manar-nos, en lloc de veure’ls aclaparats pel pes de les responsabilitats, del compromís que comporta la gestió pública, la direcció de tota una nació.

Algú deia fa uns anys: “Fets i no paraules”, altres ens adverteixen: “si vols conèixer algú, mira el que fa, no el que diu”. Ara ens enfarfegaran de promeses i ofertes de 2×1 i tot a cent. Sigui quin sigui el resultat de les urnes, us animo simplement a exigir-los, a qui sigui que ens governi, que estiguin a l’alçada del compromís que suposa el servei public. Però, exigir, no vol dir esperar o desitjar, només exigeix el qui fa alguna cosa concreta perquè és compleixi allò que l’altre s’ha compromès a fer.

Si ens limitem a queixar-nos o a criticar-los, continuaran vivint tan tranquils com fins ara, preocupats únicament per si perdran o no la cadira, i no pel pes insuportable del compromís que prenen davant nostre, immunes a la responsabilitat autèntica que el servei públic implica.

Votar és només un moment de la vida democràtica. Un moment important, però només un moment. És cert, millor una societat en què es pugui votar, que una altra en què no. Però, pensem-hi bé: a la Xina i a Rússia també voten, fins i tot en el franquisme hi hagueren referèndums! O com deia aquell altre: si votant és pogués canviar realment alguna cosa, ja estaria prohibit!

Consell Local de la República – Vilafranca del Penedès
05.04.2024
mots-x-r-150-imatge-1

Versió pdf d’aquest text (clica aquí)