Cada terra fa sa guerra

Totes les llengües són una representació simbòlica de la realitat i, per tant, una visió pròpia del món. Una petita reflexió sobre la diferent manera d’expressar determinades frases fetes en català i en castellà. Diferents maneres d’entendre el món.

L’expressió catalana m’ha sortit un blau, és l’equivalent de la castellana tengo un morado. Per què diferents percepcions del color?

Per què en català Fem més que Donem (Fer un petó per Dar un beso). Cal atribuir-ho al nostre tarannà –diuen- treballador?

Per què nosaltres –els que poden- vivim amb l’esquena dreta i els castellans viven del cuento?

Quan perdem la calma, la contenció, ens puja la mosca al nas i els castellans tienen la mosca detrás de la oreja. Nas? Orella? Diferent percepció dels sentits?

Tantes i tantes expressions! Tants i tants mots, frases, significats…. Tota aquesta riquesa i varietat configurada al llarg de la història d’un poble, no expressa una cultura, una forma d’entendre, de veure i viure el món?

Veiem la diferència existent entre diverses expressions catalanes i la seva equivalència en castellà.

Tenir un ull de vellut / Tener un ojo a la funerala

Vi negre – Vi roig / Vino tinto

Els testos s’assemblen a les olles / De tal palo tal astilla

Ulls com taronges / Ojos como platos

Fer el préssec / Hacer el primo

A boca de canó / A bocajarro

Li falta un bull / Le falta un tornillo

Per llepar-se’n els dits / Para chuparse los dedos

Ploure a bots i barrals / Llover a cántaros

Fer el cor fort / De tripas corazón

Figues d’un altre paner / Harina de otro costal

Posar fil a l’agulla / Poner manos a la obra

Gata maula / Mosca muerta

Sord com una campana / Sordo como una tapia

Com podem veure, Cada terra fa sa guerra…

Jaume Marfany Segalés
President de la CAL – www.cal.cat
11-10-2024

Versió pdf d’aquest text (clica aquí)