SER UNA COLÒNIA ÉS UN MAL NEGOCI
Alguna vegada segur que hem discutit amb algú sobre que això de que som una colònia o que estem colonitzats és ben bé una exageració i que insistir en plantejaments maximalistes com aquests no ens ajuda a avançar, que el que fa és introduir crispació innecessària i gratuïta en el debat, i que pot ser fins i tot contraproduent pels mateixos que usem aquests termes.
No toca aquí d’intentar refutar o qüestionar el rigor o l’honestedat intel·lectual dels qui mantenen aitals posicions, sinó que podem fer alguna cosa molt millor, efectiva i incontestable: observar els fets.
Segurament que els qui ens acusen de maximalistes per denunciar la nostra situació colonial, encara s’empiparien més si també ho féssim referint-nos al País Valencià: com s’ús pot acudir una cosa tan absurda? Qualificar el País Valencià de colònia, quan els propis valencians estan encantats de la seva situació política i nacional?
Doncs, molt fàcil, anem com deia als fets: 29 d’octubre de 2024. Com s’explica l’actitud del govern valencià el dia 29 si no és des de la perspectiva colonial, és a dir, de menyspreu absolut a aquells a qui manes, dels quals només n’esperes obtenir benefici econòmic i satisfacció de les teves necessitats de lleure? Com s’explica sinó que el president estigui en temes particulars, mentre mitja València és arrasada per les barrancades? Com s’explica que prèviament hagi mostrat molt més interès pels toros que per tenir un sistema propi de control de les emergències, just en un país on les inundacions formen part de la història nacional? Com s’explica sinó l’actitud barroerament classista i supremacista d’una consellera que insulta públicament a la seva pròpia ciutadania, exigint-los que facin el favor de no molestar, que si tenen morts o desapareguts, se’n vagin a casa, s’estiguin quietets i esperin una trucada d’algú? D’algú? De qui? D’un govern que no va ser capaç d’enviar un avís d’alarma fins que els receptors ja no el podien rebre perquè se’ls havia emportat l’aigua? A quina casa, si la majoria ja no en tenien? Quina trucada, si ni tan sols hi havia cobertura telefònica per poder saber si els seus familiars eren vius o morts?
Però el més greu havia d’arribar encara: després del desastre, l’absolut abandó! Ja s’ho faran! Dies i dies sense cap ajut, i a sobre discutint-se: si hi has d’anar tu o hi he d’anar jo! Això sí, si hi ha bombers o forestals o policies catalans o francesos que s’ofereixen a ajudar als teus ciutadans, ah no! això no, de cap manera, que això em faria quedar malament! Aquí no necessitem ajuda de ningú, i molt menys de separatistes catalans o gavatxos estrangers! A veure si s’han cregut que Espanya és com els països del tercer món que demanen ajuda quan hi ha una catàstrofe! Que la gent continua aïllada o desapareguda, això és igual. A veure si al final, per culpa d’aquests desgraciats que s’han deixat enxampar per la riuada, ara jo quedaré com un inútil incompetent! Faltaria més!
Sí, ser una colònia, tenir un govern colonial (de fet, poc menys que un virregnat), té conseqüències, sempre greus. A vegades molt greus. Sí, és paga un preu per no poder manar-te a tu mateix, i el preu és que et deixin tirat quan tens alguna dificultat, algun problema, i que només és preocupin per si el tren, l’AVE, estarà o no disponible perquè els amos de la colònia pugin tenir el seu lleure setmanal, tan merescut, als seu territori habitual d’estiueig!
Ser una colònia no és un bon negoci per la colònia, ho hem vist, ho estem veient encara amb els nostres ulls, com els diferents nivells de la potència colonial és continuen tirant els trastos pel cap, però únicament pels seus interessos a la Metròpoli, passant olímpicament de la ciutadania: ja vindran altres pringats d’altres colònies, que sempre els pringats acaben ajudant-se entre ells!
Ser una colònia només és un bon i molt rendible negoci pel colonitzador. Ho acabem de comprovar.
Consell Local de la República – Vilafranca del Penedès
22.11.2024
Mots x República 