27-12-2024, Set Anys de Música per la Llibertat

Set Anys de Música per la Llibertat

Set anys. Set anys d’una lluita persistent, una flama encesa contra la injustícia. Set anys de resistència no violenta, una presència constant i incòmoda per a aquells que neguen la nostra veu. Des del 12 de novembre de 2017, quan la repressió de l’Estat espanyol va empresonar els nostres representants polítics, vam alçar la veu per defensar els drets i les llibertats del poble català. Aquell dia, la necessitat de mobilitzar-nos es va fer imperiosa, una crida a la dignitat davant l’opressió.

Aquesta protesta, sostinguda gràcies a la convicció i l’esforç de Músics per la Llibertat, Òmnium Cultural, l’ANC, Consell Local de la República, Marxa de Torxes per la Independència, el poble i tantes entitats, ha estat un far d’esperança durant aquest temps. Els primers anys, ens manifestàvem cada dia de la setmana fent visible el nostre rebuig. Després de l’alliberament dels presos polítics, vam concentrar els esforços en les trobades dels divendres, que han esdevingut un símbol de resistència i perseverança. Hem estat aquí, davant de l’Ajuntament, mostrant el nostre desacord amb la política repressiva d’un Estat que encara arrossega les cadenes del passat. Hem creat un espai de trobada, un escenari per a les veus del nostre poble, on hem tingut l’honor de comptar amb el suport de personalitats rellevants del país, reforçant la legitimitat de la nostra causa.

Hem resistit fins que els presos i encausats de l’1 d’octubre van sortir de la presó, un primer pas, una victòria agredolça. Però la lluita continua. Encara queden exiliats lluny de casa, molts encausats esperant justícia, pendents d’una amnistia que un Estat inflexible es nega a concedir. Som conscients que encara no hem assolit la plena llibertat del nostre poble, que encara queda camí per recórrer.

Aquesta protesta, la nostra protesta, ha servit per desemmascarar les febleses d’una democràcia que empresona persones per posar urnes i forma part d’un moment clau de la història del nostre país, en el que hem après que, junts, som imparables, com vam demostrar aquell inoblidable 1 d’octubre, un dia que va sacsejar les consciències i que ens inspira per seguir endavant. Però també recordem les dificultats, per no caure en la temptació, tan catalana, de celebrar les derrotes (com l’11 de setembre) sinó d’aprendre d’elles per aixecar-nos amb més força.

Durant aquests set anys, no hem estat sols. Vosaltres, el poble, heu estat al nostre costat, divendres rere divendres, donant suport a la nostra causa, fent pinya, aguantant estelades, llegint els textos abans de cantar Els Segadors. Sense vosaltres, res d’això hauria estat possible. Gràcies pel vostre compromís. Sols el poble salva el poble.

Avui, divendres, 27 de desembre, posem punt final a les nostres concentracions periòdiques. Tanquem una etapa amb l’orgull d’haver estat un exemple de constància i compromís amb els valors de la llibertat, la democràcia i la justícia. Però aquest no és un adéu, sinó un canvi d’estratègia, una reformulació de la nostra lluita. Seguim endavant, amb la mateixa determinació que ens ha mogut des del 2017, buscant noves maneres d’avançar en la defensa dels drets del nostre poble. La lluita continua.

Volem tenir un record especial per totes les persones que han recolzat la nostra causa i ja no hi són, especialment els nostres amics músics, el Miquel, el Joan i el Guillem, que van venir a tocar per donar-nos suport.

Divendres vinent no tocarem aquí, però seguirem immersos, en el nostre dia a dia, en la lluita per fer lliure el nostre país, els Països Catalans.

Visca Catalunya lliure !!!
Visca la República Catalana !!!
i Visca el poble !!!

Músics per la Llibertat Alt Penedès
27 de desembre de 2024

Versió pdf d’aquest text (clica aquí)

Cartell-27-12-2024

27-12-2024, Reconeixement als Músics per la Llibertat Alt Penedès

Reconeixement als Músics

Bon vespre,

Si els números no em fallen fa 2602 dies, concretament el 12 de novembre del 2017, els músics, van portar la música per la llibertat al carrer. Més concretament aquí, a la Plaça. Crec que parlo en nom de molts que hem tingut el privilegi i l’honor de poder fer-los costat. Els motius de tots són prou coneguts: el País estava en lluita. Ells hi van posar la música; però diré més, van fer evident, que malgrat la repressió, com a país, teníem l’obligació de no callar i denunciar, cada dia si calia, que no volíem ser un poble sotmès; vull dir que a més a més de la música hi van aportar la dignitat de país.

Com deia el poeta, han passat anys, molts anys, han passat moltes coses. Aquí, en aquesta plaça, s’hi ha respirat, m’atreviria a dir, gairebé de tot: ràbia, impotència, fàstic… però també il·lusió, esperança i un crit, una veu única, sense distincions ni colors polítics: la lluita continua. Barrejats o, més ben dit, acompanyats per la seva música dos mots: LLIBERTAT I INDEPENDÈNCIA. Això, i el que em deixo, ha estat possible gràcies als músics.

Amb la complicitat d’Òmnium Cultural i l’ANC, la Plaça ha esdevingut un altaveu on totes les reivindicacions hi han tingut cabuda, així com també, moltes altres entitats hi han estat presents. La realitat és crua i dura: hi continua havent exiliats; és a dir, continuem, encara, sent un país sotmès, que no serà lliure fins assolir la seva independència; cada divendres, els músics i els que som a la plaça ho reivindiquem, entre moltes altres raons, perquè no quedi en l’oblit, ja que com deien els clàssics el poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la. No crec descobrir res, dissortadament, si faig palès que el País no està en els seus millors moments; raó per la qual, ara ens cal més que mai no defallir i seguir la lliçó que els músics ens han ensenyat; és a dir, la lluita continua. Si em permeteu, voldria recordar a Joan Sales: “Des de fa 500 anys els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de ser imbècils!”

Avui, han decidit que seria l’últim dia, o com diuen ells: “aturen la protesta”. Evidentment, dir que ens n’alegrem seria mentir; però, dit això, tenen tot el dret del món a decidir el moment en el qual posen fi a aquesta trajectòria, i que m’atreviria a dir, difícilment igualable.

Se’m fa difícil acabar, però com que avui acomiadem els nostre músics, m’ha semblat que una manera de fer-ho és a partir de la música o, més ben dit, d’unes estrofes d’una cançó del Lluís Llach que tothom coneix:

Si em dius adéu vull que el dia sigui net i clar / Què demà mancarà el fruit de cada pas; per això, malgrat la boira, cal caminar / Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir…

Moltes gràcies per tot, gràcies per ser-hi i fins aviat!

Visca Els músics !

Josep Font, 27 de desembre de 2024

Versió pdf d’aquest text (clica aquí)