Especial Nit de Cap d’Any, Montse Castellà, Si la paraula esdevé gest, 31.12.2020

montse-castella_8_300x300

Montse Castellà

SI LA PARAULA ESDEVÉ GEST

Diu al seu Twitter: Cantautora i escriptora. Néta de iaios pagesos, tieta de 7 nebots preciosos he fet  4 discos i 1 llibre. Escric lo dilluns al Nacional

L’enyorat poeta tortosí, Gerard Vergés, solia dir que per a fer una bona traducció lo que cal en realitat és dominar la teua pròpia llengua i no tant l’original de la qual vols traduir. Malgrat semble lo contrari, en lo món dels sentiments és més essencial estimar que no pas que t’estimen. De fet, lo primer porta a lo segon, com conèixer el català et porta a poder fer-ne bones traduccions d’altres idiomes. Primer, conèixer la teua llengua. Estimar, primer que res. Tot comença en un mateix, com deia l’Ovidi. Sí, perquè volem. Ja ho va expressar al segle XIII lo metge i traductor barceloní, de religió jueva, Jafudà Bonsenyor: “estima qui no t’estima fins que t’estimi”. Observar la realitat per a transformar-la.

Lo 2020 haurà estat l’any dels balcons, de les no-abraçades, de la fragilitat, dels petits estraperlos, dels cafès per telèfon

D’aquí a un temps, quan miréssem enrere i observéssem lo 2020, lo primer que mos vindrà al cap d’este any que ja s’acaba serà la Covid. Tanmateix, cal no oblidar que abans va existir un temporal de nom Gloria que va tocar de mort lo Delta de l’Ebre i que l’actualitat sanitària, econòmica i informativa li va passar per sobre al cap de poc però que el mal continua allí, afonant uns mil·límetres cada dia la terra dels nostres iaios i reiaios. Lo virus ditxós ho ha copat tot i tot ho ha canviat, a natros!, que mos crèiem ser ves a saber quina generació invencible i avançada. I penso en los jóvens i menuts, que jo puc gestionar l’enyorança amb certa maduresa, però ells s’estan perdent la vivència encara no viscuda que els faria poder enyorar després.

Girarem la mirada i serà l’any de compartir un cafè per telèfon, de les reunions amb pantalles, de les no-abraçades. Dels balcons. L’any del silenci immens i joiós de la Natura, del canvi de paradigma, de descobrir que els humans no només no som imbatibles sinó que la fragilitat mos rodeja més de prop que no mos pensàvem. Com los voltors a la mort. Com les abelles a la flor. Mirarem enrere i haurà estat l’any de les videotrucades i les mascaretes, de la incertesa i els dubtes, dels sanitaris i mestres, de la cultura castigada, de la gent gran patint —altre cop ells— les pitjors conseqüències. De la injustícia. De la solidaritat.

Haurà estat l’any de valorar les petites coses, dels petits estraperlos, de besades amb la boca petita. D’un Sant Jordi al juliol, d’un hivern sense Nadal, d’un estiu sense mesura i d’una esperança intermitent i d’entre tota esta amalgama en sorgiran sempre les persones amb llum pròpia, que han emergit d’entre les inesperades tenebres per brillar i fer-mos brillar prop seu. Paradoxalment, los moments difícils poden fer aflorar les relacions més fàcils. Fer evident la transparència de l’autenticitat, destapar els secrets nascuts per ser compartits. Engolir una llàgrima i que la sal te creme la gola. Esmolar les emocions. Lo goig d’una conversa interminable perquè tampoc no hi havia tanta pressa com mos havien volgut fer creure. L’elogi de la lentitud. La lloança de l’amistat. Lo misteri de la vida mateixa. La importància dels detalls. Ja ho cantava l’amic i guitarrista Amadeu Casas, tristament mort fa dos dies: el vent es fa paraula, si la paraula esdevé gest.

28.12.2020
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/montse-castella-paraula-esdeve-gest_569040_102.html

Versió pdf (cliqueu aquí)

Especial Nadal 2020, 24, 25, 26.12.2020

Versió pdf (clica aquí)

Cançó de Nadal

Mare de déu
mare del fill de déu
verge Maria
tu el vas tenir
tu verge el vas parir
a l’establia
i el fusteret bonic
va dir quin embolic
quina família
com ha sigut
que per déu sóc banyut
verga florida
jo no entenc re
fa falta molta fe
n’aquesta vida.

Enric Casasses

***

Els homes i les dones

[Els homes i les dones] clamoregen i lluiten, dubten i es desesperen, sense trobar fi a llurs baralles. Que la teva vida arribi entre ells, infant, com una figura de llum pura i viva que els encisi silenciosament. […] Que vegin el teu rostre, infant, i copsin així el sentit de totes les coses; que t’estimin, i així s’estimaran els uns als altres. Vine i pren el teu lloc en el cor de l’infinit, infant.

Rabindranat Tagore

***

A FRANCESC MACIÀ
En commemoració de la mort del President Macià, el 25 de desembre de 1933

Aquesta nit lluny de la pàtria paterna,
sense la mar, ni els fills, ni un trist bressol,
té una claror de mort que m’enlluerna
i no voldria que em deixessis sol.

Ventura Gassol

***

Cançó de Nadal

Branca rompuda pel vent espectral
-un dia plena de fulles i rama!-,
dóna’ns la flama, la flama, la flama
no de cap negra foguera del mal,
sinó la flama del foc de Nadal.
Tu, vent geliu, el que fibla i somica,
no véns amb rúfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de musica
en tot forat assajant una mica
els flabiols de la nit de Nadal.
Balba enyorança, nafrada recança,
vegeu: de nit els estels van mostrant-se;
ah, no us pertoca de caure al fondal,
sinó d’aprendre la dansa, la dansa
d’àngels i sants en la nit de Nadal.

Josep Carner

***

Si fa més fred

Si fa més fred ens entendràs millor,
Nen nascut en la fredor,
si fa més fred, com el que ens glaça l’ànima:
se’ns va apagant la il·lusió
i el nostre pessebre cabria en una llàgrimaa

Les mans dels nens fent caminar pastors
s’han fet tan grans que han oblidat la força
que van tenir quan traslladaven cims
i transportaven reis, tot fent nevar polsims
sobre un parell de suros i uns quants fragments d’escorça.

Si en la dolça calidesa d’aquells dies
ens trasbalsava el fred que tu senties,
deixa’t trasbalsar pel fred que ara tenim,
sense àngels, ni pastors, ni reis, ni melodies,
ni força, gairebé, per endolcir les melangies:
això és tot el que ha quedat, el petit tot que ara tenim.

David Jou

***

VINDRÀ…

Vindrà la nit de gran misteri
i haureu de treballar fins que el darrer
toc de sirena us alliberi.
Aleshores esclatarà la joia:
-Bon Nadal! Bon Nadal!
A casa ja us esperen per plomar el gall.
Qui sap, potser el marit haurà posat un arbre al menjador.

Si ho fan els rics no deu ser pas pecat.
I avui, per altra banda, heu cobrat doble.
Per una nit oblideu-vos de tot:
dels deutes, de la feina, de la gent,
i canteu com infants
les cançons inefables
i confieu que tot serà més pur
d’ara endavant.
Bé prou que vaga de plorar.

Miquel Martí i Pol

 ***

La xemeneia no tirava

La xemeneia no tirava; el pare
evocaria aquelles nits de l’horta,
amuntegant, penosament, la llenya
per a la nit famosa de Nadal.
La xemeneia no tirava. El fum
s’amuntegava per tota la casa.
Havia fracassat el pare, com
quan anava a caçar, i no caçava.
La xemeneia no tirava. El pare
havia fracassat, altra vegada,
el 24 de desembre de
l’any 35. Sopàrem qualque cosa,
embolcallats amb mantes. Jo tenia
un prunyó en una orella. Tots callàvem.

Vicent Andrés Estellés

 

Miquel Martí i Pol, Ara Mateix, 19.12.2020, n.83 / Bosc Verd

Versió pdf (cliqueu aquí)

Dissabte 19 Desembre 8 tarda

Mots-x-R-45-imatge-1                   logo_boscverd

Llegirem un poema de Miquel Martí i Pol.

Nascut a Roda de Ter el 1929, ell ens ha ensenyat la profunditat de la vida des de la senzillesa i la claredat. Amb una proximitat que ha permès que les seves paraules també siguin les nostres.

De Miquel Martí i Pol:

ARA MATEIX

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Josep Carner, Bèlgica, 12.12.2020, n.82

SUPLEMENTO VIERNES  EL POETA JOSEP CARNER EN BARCELONA  FOTO  NICOLAS G

Poema d’exili publicat l’any 1952 a Santiago de Xile, en el llibre Llunyania

Bèlgica

Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmula,
tota desig d’emmirallar els estels.

M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s’entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d’hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d’església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom.

Una ciutat on vagaria
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes de maneres;
i cent paraigües eminents
farien —ai, badats— oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.

Però ningú
no se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
—És el senyor de cada dia.

Josep Carner ( 1884 – 1970 )

2020 – Any Josep Carner – 50è aniversari de la seva mort
https://www.nuvol.com/llibres/belgica-el-poema-dexili-de-josep-carner-48927
Versió pdf (clica aquí)

Josep Font, Dues Qüestions / Manuel de Pedrolo per Sempre, 05.12.2020, n.81

La primera:

Dels que avui som aquí manifestant-nos per exigir la llibertat dels presos polítics i pel retorn dels exiliats, no sé quin tant per cent representem en relació als 26 milions de persones que diuen que volen afusellar.

Segona:

Pedro Sánchez (president del govern més progressista de la història) octubre del 2019 se li va preguntar de qui depenia la fiscalia, del govern? “Pues ya està” va respondre.

Ahir la AF (l’associació de fiscals, entitat majoritària de la fiscalia) va fer dues piulades, que després va esborrar.

1.- Junqueres es menjarà els torrons als Lledoners. 

2.- En relació a  Carme Forcadell i Dolors Bassa: d’on mai haurien d’haver sortit.

I no passa res! No sé vostès, però crec que és un perill continuar formant part d’aquest estat, diria més, encara que no siguis independentista, només pel fet de ser demòcrata i creure en la llibertat.

Per acabar llegiré unes reflexions de Manuel de Pedrolo, amb la finalitat que ens facin reflexionar, no a nosaltres sols, sinó i especialment, als que diuen que ens representen.

No hi ha res pitjor que està empresonat

Si han tingut sempre la força per imposar-se, quines altres justificacions els calen?

Jo, i molts, moltíssims, morirem com uns forasters a casa nostra; hi moriren els nostres pares, els nostres avis, generacions senceres…No és raó que hi visquin i hi morin els nostres fills, els nostres néts, i a nosaltres incumbeix la tasca de fer que puguin viure i morir en terra lliure, com a ciutadans de llur nació

Divideix i venceràs és la consigna obligatòria d’un enemic intel·ligent. Amb nosaltres se la pot estalviar; és pel nostre compte que prenem la iniciativa. De vegades sembla que interessa més el sacrifici, àdhuc fer màrtirs, que no pas el triomf”

La derrota només desmoralitza aquells que no saben veure-la com un entrenament de cara a una victòria futura. Però tampoc no es -se durant tota la vida.

No ens hauran vençut fins que ens resignem

Manuel de Pedrolo per sempre 

Josep Font Via

Vilafranca, 4 de desembre 2020

Mots-X-Republica-81-Imatge

Versió pdf (clica aquí)

Lluís Llach, Companys No És Això ! , 28.11.2020, n.80

Companys, No és això

mots-x-r-80-llach

 

No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.

Lluís Llach
1978
El meu amic el mar :
mots-x-r-80-El meu amic el mar
http://www.lluisllach.cat/catala/companys.htm

Versió pdf (clica aquí)

Marina Llansana, Què és un país, 21.11.2020, n.79

Versió pdf (clica aquí)

Què és un país

mots-x-r-79-imatge-1

Un país són els amics que ho deixen tot quan senten les notícies per la ràdio i s’acosten al carrer de casa per si cal res, per ser-hi, per compartir la indignació, “no marxarem fins que se l’enduguin”. Les mares de l’escola que s’ofereixen a recollir el nen i la mestra que s’ofereix a quedar-se’l, la família que fa xarxa, l’alcalde, els regidors, la diputada… que venen per saber com poden ajudar.

I quan ja se l’han endut detingut, l’escamot de veïns i amics que s’ofereixen a netejar i posar ordre a una casa potes enlaire després d’un escorcoll de sis hores que no ha deixat res al seu lloc. Les amigues que s’instal·len a casa perquè no estiguis sola, el restaurant del carrer que et porta el dinar acabat de fer, els regidors que truquen a la porta l’endemà amb una plata d’esmorzar, la botiga de menjar preparat que t’omple la nevera, la xarxa de tendresa i solidaritat que ajuda sense que hagis de demanar res.

Un país és Òmnium Cultural fent costat en les qüestions logístiques i en les emocionals. És una trucada de suport des de Lledoners. És un estol de voluntaris organitzant concentracions arreu del país, i tots els que hi assisteixen per reclamar llibertat. És centenars de missatges d’ànim que tardaràs dies a poder respondre i que abriguen l’ànima. Són els amics del teu home ajudant a buscar paperassa quan tu no trobes res perquè tens els prestatges i els armaris –i el cap i el cor– regirats. Són el teu soci i les companyes de feina treballant el doble per arribar on tu no arribes. Els voluntaris de la Caixa de Solidaritat que ho preparen tot per si calgués pagar fiances. L’advocat que et tranquil·litza i t’ajuda a preparar-li una muda, la trucada dels que ja han passat per aquí que t’expliquen com és el calabós i com seran les seves nits allà, les parelles dels presos que donen consells valuosíssims.

Un país és un exèrcit que planta cara a l’odi i a la repressió amb unes armes tan poderoses que el fan invencible: la solidaritat, la humanitat i la dignitat.

Marina Llansana Rosich
01.11.2020
El Punt Avui

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/1872546-que-es-un-pais.html?utm_source=linkedin&utm_medium=botons&utm_campaign=com_epanoticies

Rupi Kaur, Immigrant, 14.11.2020, n.78

Versió pdf (clica aquí)

– Immigrant –

No tenen ni idea de què és
Perdre la llar amb el  risc
De no tornar a trobar la llar,
De tenir tota la vida
Dividida entre dues terres i
Convertir-se en pont entre dos països.

Rupi Kaur

mots-x-r-78-Rupi_Kaur
https://rupikaur.com/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Rupi_Kaur

No passareu

No passareu! I si passeu,
Serà d’amunt d’un clap de cendres;
Les nostres vides les prendreu,
Nostre esperit no l’heu de prendre.
Més no serà! Per més que feu,
No passareu!

No passareu! I si passeu,
Quan tots haurem deixat de viure,
Sabreu de sobres a quin preu
S’abat un poble digne i lliure.
Més no serà! Per més que feu,
No passareu!

No passareu! I si passeu,
Decidirà més tard la història,
Entre el saió que clava en creu
I el just que hi mort, de qui és la glòria.
Més no serà! Per més que feu,
No passareu!

A sang i foc avançareu
De fortalesa en fortalesa,
Però, què hi fa! Si queda en peu
Quelcom més fort: nostra fermesa!
Per això cantem: Per més que feu,
No passareu!

Xavier Ribalta

mots-x-r-78-xavier-ribalta

http://www.xavieribalta.com/
https://www.viasona.cat/grup/xavier-ribalta
https://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Ribalta_i_Secanell

mots-x-r-78-pindola-xarxes-ucfr-14-11-2020

Col.lectiu Inversos Poètic, Rebel.lem-nos !, 07.11.2020, n.77

Versió pdf (cliqueu aquí)

Rebel.lem-nos ! 

mots-x-r-77-imatge-5-inversos

Sisu Coromina – Col.lectiu Inversos Poètic ( @inversospoetic )
11 d’abril 2012 (19è aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló)

Rebel.lem-nos ! 

Rebel•lem-nos! Ha arribat el moment.
Proclamem el nostre triomf. Alliberem la nostra ment.
Rebel•leu-vos ! Canteu aquest crit.
No hi cabem tots a les presons, 
Ni als ideals els travessa el seu plom.

 

Prohibit jugar a pilota
I a la plaça patinar.
Difícil buscar-se la vida
I el carrer polititzar.

 

Prohibit remenar un container,
prohibiu demanar caritat
La seva avarícia passada de rosca
Sembla que ens vulgui exterminar.

 

Rebel•lem-nos ! Ha arribat el moment.
Proclamem el nostre triomf. Alliberem la nostra ment.
Rebel•leu-vos! Canteu aquest crit.
No hi cabem tots a les presons,
ni als ideals els travessa el seu plom.

 

Central nuclear        energia lliure
Presó escolar          escola lliure
     Vigilància digital        programari lliure
 Contra la soledat        la comunitat    
         Contra els imperialismes       pobles lliures                        
   Comprar i llençar         intercanvi lliure
Contra què diran         cossos lliures
Contra multinacionals         consum local          

CONTRA LA MONARQUIA I LES CLAVEGUERES DE L’ESTAT
REPÚBLICA I LLIBERTAT !

mots-x-r-77-logo-sindicat-llogaters - Còpia
twitter: @SindicatP
web: 
https://sindicatllogateres.wixsite.com/misitio
https://sindicatdellogateres.org/

 

Dissabte, 7 Novembre 8 tarda

Enric Casasses, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2020, 31.10.2020, n.76

Versió Pdf, clica aquí

Casasses-foto

Glosa d’Enric Casasses: prosa poètica a 4 mans

L’Enric és de llibretes i de llibres, de dibuixets de colors,

és d’escriure amb la mà dreta i de pensar amb l’esquerra;

l’Enric no sentencia ni postula res, és poeta i duu un cabàs i espardenyes.

L’Enric té molts noms: 

Enric Castanyes, Enriqueta, Mossen Xemineia, Henrietta Pitawker;

Duu sovint dues ulleres al cap i toca el triangle. 

L’Enric ja recitava per parcs i presons quan en aquest país no hi havia pas la cultura de recitar; 

és més de vi que de cervesa i a vegades diu aquest vi dolent és molt bo; 

no sap quants poemes a fet ara per ara, 

però sí que sap que per pujar a casa seva li calen 100 graons.

******

“L’Enric és de la llibertat i no és de ningú més” “:

https://www.instagram.com/p/CGflIM6HaBz/?igshid=18ao2x3nhio5z

*****

Enric Casasses, Poemes

3-1-14
No haver-te conegut
Seria terrible.
Però terrible terrible.
I no ho sabria.
A sobre, no ho sabria.

   ***

Brins de pols que neden
En un raig de llum
veus falagueres
se me n’han endut a obrir les Finestres
Per veure allà lluny
Entre roba estesa
El vol d’una merla.

  ***

LLIBERTAT

De la verra i del bandarra,
Del puta, de la cotorra,
Dels petits prínceps, del torra-
Collonets, papa i paparra,
Del vagarro que desbarra,
Del macarra que no curra
Perquè fa currar la curra,
De l’esguerro de l’esquerra
I del dretà que ho esguerra
Ja no rebrem cap més surra

nuslaflor

https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Casasses_i_Figueres
https://www.escriptors.cat/autors/casassese/portic-enric-casasses