Eleccions i servei públic
D’aquí a pocs dies estem cridats a votar, però avui no entraré en quin partit és més o menys “indepe”, sinó que vull parlar-vos del significat del servei públic.
Habitualment quan es parla de la gestió pública es posa l’èmfasi en la honradesa, en no posar-se diners a la butxaca, en ser molt rigorosos perquè el diner públic és de tots. Però això és extremament limitat: el control i el rigor han d’abastar tots els aspectes de la gestió pública, no només la gestió econòmica.
No tenim consciència clara del que significa realment el servei públic, i així contemplem amb una certa indiferència com una conselleria és incapaç d’organitzar unes oposicions als seus propis llocs de treball, i no passa res; com una altra admet el fracàs total de la seva gestió, i no tan sols no hi ha cap dimissió o cessament polític o tècnic, sinó que com a conseqüència d’aquest reconeixement es decideix que cal continuar insistint en el mateix camí que els ha portat al fracàs!, I podríem continuar amb la negligència en la gestió de l’aigua, de la pagesia, de la investigació científica, de la llengua, i no acabaríem mai …
Ja sabem que a La Meseta veïna, assolir la condició de funcionari és viscut com l’assoliment d’una autèntica bicoca, amb la certesa que ja no els caldrà treballar la resta de la seva vida. Però si volem ser un poble, una nació diferent, ens cal concebre la funció pública no com una canongia, sinó com la més difícil i exigent de totes les dedicacions, i l’accés a la funció pública, a ser funcionari, com el compromís més digne i complex d’exercir a nivell social i nacional
Doncs els qui treballem en la funció pública, hem de retre comptes no només a un particular, el nostre jefe, sinó que assumim un compromís i hem de retre comptes davant de tota la societat, que posa en les nostres mans, confiadament, la gestió de tots aquells assumptes que condicionen i afecten directament les seves vides i hisendes.
Davant d’aquest encàrrec, el rigor, l’exigència i l’autoexigència haurien de ser exemplars en tots els nivells del teixit de l’administració, i això, lamentablement no és el que ens trobem habitualment, més aviat s’acosta a aquell aprofitar-se per viure de la moma tan arrelat a les Castelles.
Aviat, com us deia, tornarem a escollir els nostres representants, però que seran a la vegada també els nostres gestors, i és realment lamentable que els permetem, legislatura rere legislatura, que no compleixin cap dels seus compromisos, que és despreocupin totalment del rigor i la responsabilitat en les seves accions, decisions o omissions.
Amb la seva actitud, sembla talment que haguem d’agrair-los que es rebaixin a voler manar-nos, en lloc de veure’ls aclaparats pel pes de les responsabilitats, del compromís que comporta la gestió pública, la direcció de tota una nació.
Algú deia fa uns anys: “Fets i no paraules”, altres ens adverteixen: “si vols conèixer algú, mira el que fa, no el que diu”. Ara ens enfarfegaran de promeses i ofertes de 2×1 i tot a cent. Sigui quin sigui el resultat de les urnes, us animo simplement a exigir-los, a qui sigui que ens governi, que estiguin a l’alçada del compromís que suposa el servei public. Però, exigir, no vol dir esperar o desitjar, només exigeix el qui fa alguna cosa concreta perquè és compleixi allò que l’altre s’ha compromès a fer.
Si ens limitem a queixar-nos o a criticar-los, continuaran vivint tan tranquils com fins ara, preocupats únicament per si perdran o no la cadira, i no pel pes insuportable del compromís que prenen davant nostre, immunes a la responsabilitat autèntica que el servei públic implica.
Votar és només un moment de la vida democràtica. Un moment important, però només un moment. És cert, millor una societat en què es pugui votar, que una altra en què no. Però, pensem-hi bé: a la Xina i a Rússia també voten, fins i tot en el franquisme hi hagueren referèndums! O com deia aquell altre: si votant és pogués canviar realment alguna cosa, ja estaria prohibit!
Consell Local de la República – Vilafranca del Penedès
05.04.2024
Mots x República 